L'Imma

Creant i mantenint aquest espai hi ha l'Imma Zapata Buxens, una “repicatruges” del segle passat (haver nascut a Argentona el 1958 li dona dret a aquest títol, oi?).

Xerraire des de ben petiteta, la seva relació amb les paraules no es va limitar a l'oralitat: de fet, de seguida que va poder, llegia tot el que li queia a les mans. 

Així, no us deu estranyar que, quan va trobar que el món de la botiga on treballava se li va fer estret, volgués dedicar-se a fer classes (en feines com aquestes, et paguen per llegir i parlar!). Com que volia que la cosa durés, va anar a la universitat a guanyar-se el títol que li calia. Allà va descobrir l'enorme goig d'aprendre dels grans mestres, tant dels que li parlaven a través dels llibres, com dels que tenia a tocar (quin honor, doctors Marsà, Blecua...). 

I, tot treballant a l'aula, en va descobrir una altra: l'immens i plaent privilegi d'acompanyar d'altres en el procés d'un aprenentatge en què tothom s'enriquia (mestra i alumnes), l'emoció de l'aventura que cada nou curs proposava, la matèria esdevinguda mer pre-text en una conversa extraordinàriament engrescadora...

Aquest racó de la xarxa va néixer tenint-la molt ben acompanyada i instal.lada en la mena d'entorn que tant va estimar: el camp, la muntanya, el poble, els carrers i places on els nens corren en llibertat, la gent que diu "Bon dia!" es coneguin o no...  El 2017 va tornar a la costa, a Calella, on havia anat a viure el 1983, on va néixer la seva filla. Allà hi va descobrir el goig de la platja a l'hivern i ben d'hora al matí, abans que la calor cridi els banyistes, així com el gaudi de caminar pels Pins veient el mar. Va tornar al paisatge humà que, de fet, mai havia abandonat del tot (treballar-hi va ajudar molt). Va ser allà on el 4 de setembre de 2019 va acomiadar en la seva dimensió física en Pere, el company estimadíssim. És allà on continua el seu camí, enjogassada amb les paraules, cofoia d'aquests "mots".

La veu poètica, ja present en l'Imma petita, aparentment adormida durant dècades, emergí de nou el 2005, el mateix any -cap coincidència- que va conèixer en Pere, tan bon poeta. I segueix ben desperta, prenent formes que de vegades la sorprenen a ella mateixa. Gaudiu-ne, si us plau.

• Mots compartits
• L'Imma
• Els textos de l'Imma
• L'espai d'en Perot
• Mots arribats d'ací d'allà  
• Imatges
• Música
• Joietes d'Internet
• El bloc
• Erol de mots
• Calaix de sastre