mots
a la xarxa
Setembre
Dimarts, 9 de setembre de 2025
M'arriba, ara no recordo d'on, aquest poema de Teresa de Jesús, que tan sovint recitava en Pere, que va sonar cantat a la darrera eucaristia dels exercicis.
Nada te turbe,
Nada te espante,
Todo se pasa,
Dios no se muda,
La paciencia
Todo lo alcanza;
Quien a Dios tiene
Nada le falta:
Sólo Dios basta. [...]
Quan el busco al llibre de les obres completes, el trobo al costat de "Alma, buscarte has en Mí". Vaja, quin parell!
Vaig a internet i trobo un web on parla de la influència que sobre Teresa tingué Agustí d'Hipona. Recupero, doncs, el text que d'ell llegírem en castellà als exercicis i que m'ha agradat rellegir en llatí, com ell el va escriure, com jo el vaig conèixer i me'n vaig enamorar:
"Sero te amavi, pulchritudo tam antiqua et tam nova, sero te amavi! et ecce intus eras et ego foris, et ibi te quaerebam, et in ista formosa, quae fecisti, deformis inruebam. mecum eras, et tecum non eram. ea me tenebant longe a te, quae si in te non essent, non essent. vocasti et clamasti et rupisti surditatem meam: coruscasti, splenduisti et fugasti caecitatem meam: fragrasti, et duxi spiritum, et anhelo tibi, gustavi et esurio et sitio, tetigisti me, et exarsi in pacem tuam."
"¡Tarde te amé, hermosura tan antigua y tan nueva,
tarde te amé! y tú estabas dentro de mí y yo afuera,
y así por de fuera te buscaba; y, deforme como era,
me lanzaba sobre estas cosas que tú creaste.
Tú estabas conmigo, pero yo no estaba contigo.
Reteníanme lejos de ti aquellas cosas que,
si no estuviesen en ti, no existirían.
Me llamaste y clamaste, y quebraste mi sordera;
brillaste y resplandeciste, y curaste mi ceguera;
exhalaste tu perfume, y lo aspiré, y ahora te anhelo;
gusté de ti, y ahora siento hambre y sed de ti;
me tocaste, y deseo con ansia la paz que procede de ti."
Dimecres,10 de setembre de 2025
"Deu ser hora de llevar-se", penso; entra una llum molt clara per la finestra. És la lluna plena. Quina meravella!
Primera sessió de les trobades conscients a la biblioteca d'Argentona. Cinc dones al voltant d'una taula, compartint, entre d'altres joietes, "El present és el regal".
Dijous, 11 de setembre de 2025
"La resistència també forma part del procés".
Molt bo que el nino del "I jo què?" estigui trigant tant a ser fet!
Divendres, 12 de setembre de 2025
"Amb la força de la ment que creu que fa els prodigis".
Somio que actuo en una obra.
Dissabte, 1 de setembre de 2025
JA SOC AQUÍ (temp / essència present / espai)
Enlloc on anar, res a buscar.
Diumenge, 14 de setembre de 2025
Cuinar, netejar el niu, acollir-hi la timba (6 convidades a taula).
Sec a meditar. Ve el record del pare. Amor i agraïment; el seu amor i suport incondicionals, tot el que d'ell reconec en mi. No sento que hi tingui res pendent; demano que, si així és, em sigui mostrat.
God goes with me wherever I go. (ACIM)
.jpg)
Dilluns, 15 de setembre de 2025
Quina meravella, la vida! Fins i tot aquest món dual, on sempre puc triar l'amor, sempre. De fet, ell ja ve per defecte; es tracta de no triar la por, confiar.
La metàfora de la ment petita movent-se per la vall i la superior al cim veient tot l'escenari i comunicant sempre amb la petita, tot guiant-la. El guia interior, la intuïció...
Cada vegada que connecto amb la idea de servei exterior (sic), sento com s'encén el meu cor, delerós de posar-s'hi.
Esdevenir transparent té el sentit de netejar el canal pel que s'expressen la llum, l'amor, la saviesa que soc.
La imatge i el so d'uns nens sota un bombardeig destapen l'ampolla de la tristesa amb grumolls de ràbia. Ser-hi, viure-ho, sense concesions ni defugir ni dissociar-se. Sostenir amb el cor i l'ànima de suports. Cavalcar aquest cavall salvatge que se m'ha adjudicat -bé, que jo he triat.
Queda la tristesa. No la faré fora. Sec a cantar la cançó que m'ha estat rondant, "Dollar" d'I am Roze:
Apareix el desig de beure alcohol. Anestesiar-me. I torno a la noia de 24 anys que seu al menjador de la casa vella. Que clar, el record! Què necessita? No sentir-se sola. Hi tinc una bona xerrada, mentre seiem juntes. Ajuntem els nostres fronts en amorosa complicitat. Jo ara puc plorar les llàgrimes que ella, anestesiada, a més, no va poder deixar sortir. Hi soc sempre per ella, sempre.
Somio que visc quelcom que ja he somiat. "Visc el meu somni".
Dimarts, 16 de setembre de 2025
Presento Agraeixo... a l'Esplai. La profe, la contacontes al servei de la gratitud, sumant-s'hi la conscient.
Nova volta a l'espiral. Empesa per l'adrenalina de la presentació i la presa per pujar a Can Mas a fer Centres i sopar amb amics, descuido com tractar la Lluna. Baixem juntes en Samuel i nosaltres dues i ens separem al carrer. Els crits de la gossa són esfereïdors. Me'ls enduc a Centres i veig com el record és evocat per la culpa un i altre cop. Dissabte la Rosana em va mostrat algú que queda aferrat a un error del passat i s'hi refrega sens parar. Ara em veig fent-ho jo i enfrontant-me a la meva torturadora amb els recursos que ja tinc i un que m'ha arribat aquesta tarda. La Clara d'Amanaturis explicava com demanar disculpes si s'ha actuat incorrectament.
Acabo la sessió de Centres prou en pau. Truco, tanmateix, en Samuel: saber com estan i no desentendre'm, si ell, que s'ho ha menjat tot, necessita res. Va! Sigues sincera. Tranquil·litzar-me més és el que vull.
Durant la sessió de ball, constato com el cos té encara rigidesa, com encara estic pendent de l'avaluació de la Laura. Feina per aquest curs, that's all.
Dimecres, 17 de setembre de 2025
Anem a Dones d'Aigua amb la Lluna. Quina meravella, les pedres, vellutades de verdet, enormes, algunes absurd equilibri!
Divendres, 19 de setembre de 2025
Vespre. Arribo a casa amb irritació volent esclatar. No me'n distrec, no la nego. Entro al pis, sec i esclata. La boca té dents que esqueixen carn, brams que extreuen mocs, saliva. Sento la "pantera" al ventre, al plexe solar. Imatges de Finestrat... No vull buscar la història, no m'interessa la història, el drama, només deixar anar el que ara vol sortir.
M'adono que ho fa per protegir-me. Llavors, li dic "a tu també t'estimo", de tot cor; i s'ha fet petita i com adormida. "No t'he fet cap nino".
L'he estat negant, evitant-la, rebutjant-la, la meva violència; ella, que només vol que protegir-me.
Amb fang li he fet un nino sense cap, amb llargs braços punxeguts. Sec a escriure i el veig: el meu lleó, amb la boca com l'he tinguda jo. El meu animal de poder. I quant de poder he sentit!
Dissabte, 20 de setembre de 2025
Dins la formació de góspel sistèmic, fem taller de percussió. Interessant adonar-me que crear un espai segur demana temps i intenció. Una activitat possible: presentació d'una companya a la resta del grup. Una altra: cadascú diu una cosa que sigui fonamental per a ella; la resta ho repeteix.
Del taller de pedagogia sistèmica en trec que es mouen coses que s'han de treure, expressar, que cal escoltar; que sento el cos en pau i petit, la veu cansada i en general estic tranquil·la i feliç.
Diumenge, 21 de setembre de 2025
Eclipsi de Sol i Lluna Nova. Portal.
"Poso la meva veu al servei de la llum que s'expressa en aquest cos-ment. Em sento i em sé abundant".
Powered by CMSimple - Diseny de Perot. - CMSimple Legal Notices - Formulari de correu - Darrera actualització: November 06. 2025 18:26:02 - Inici de sessió
Mots a la Xarxa està subjecte a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons