mots

a la xarxa

Novembre

Dilluns, 3 de novembre de 2025

Sento que pugen de la plaça les veus de les dones que l'han evocada; els agraeixo que hagin vingut i els dic que s'hi poden quedar. No: els demano que es quedin fins que arribi el moment que ja no els pari atenció, ja no evoquin res que hagi de ser vist, senzillament perquè ja haurà estat atès com li correspon. 

Mentrestant, abraço l'Imma adolescent i jove com no l'havien abraçada mai. I li agraeixo que hagi emprat les crosses que tenia a mà per sobreviure fins arribar aquí. 

Sí, les crosses que la sostenen. Les crosses que l'avergonyeixen. No. Ella s'avergonyeix d'haver-s'hi, d'estar-s'hi recolzant. Les hi van posar a l'abast els mateixos que blasmen qui les fan servir fora de les maneres establertes, ben vistes. La noia no està preparada per afrontar aquesta contradicció, així que es queda amb la culpabilitat, la claríssima sensació d'estar -més: de ser- bruta, dolenta i corre a enterrar-se als fons més pregons del meu subconscient.

Té permís per tornar-ne a sortir quan vulgui, la garantia que serà sempre rebuda amb amor incondicional, acceptada sens cap mena de judici.

 

Dimarts, 4 de novembre de 2025

Sento la meva nena interior enfadada, dolgudíssima i sola. "Què necessites?", li pregunto. "Que m'acceptin com soc". Això ho puc ben fer, i tant. L'atenc, li dono espai, hi soc sense negar res i venen imatges de la casa on vaig créixer amb vida, alegres. 

 

Dijous, 6 de novembre de 2025

Dia estranyíssim, llarg com un dilluns, molt satisfactori, aquest segon aniversari de la mort de la mare. 

"L'energia és neutra; és això: energia, llum". Emergeix ràbia. En sento l'energia. La reconec com a tal, neutra. El que sento, lleuger, es deu dir alliberament.

Em sento dir a la gravació del programa d'ahir: "Quan em perdo en l'altre, ja no queda ningú a casa per estimar-me ni a mi ni a l'altre". Escolto Nazareth Castellano parlant de com envellir sense dependències i s'adui força amb això. Satisfeta en veure que, sense haver-li sentit dir, vaig pel camí que ella proposa. 

 

Dimarts, 11 de novembre de 2025

Creem el temps amb paraules. Creem els pensaments amb paraules; allò que anomenem realitat ho creem amb pensaments. 

 

Divendres, 14 de novembre de 2025

Res a resoldre. Tot per viure.

 

Dissabte, 15 de novembre de 2025

Que bé que s'explica el cos! La mateixa llagueta a la boca que va desaparèixer en matricular-me a la formació de góspel sistèmic va presentar-se ahir quan vaig dubtar si avui aniria a la sessió de la tarda; va ser decidir que sí, que hi assistiria, i fondre's la llagueta del tot. 

 

Diumenge, 16 de novembre de 2025

Sec sola a meditar davant de la bassa. No, no ve ningú més. Un regal. 

Faig les paus amb... tot. Amb la guerra, amb qui causa dolor a altri, amb la meva necessitat d'una identitat en què soc reconeguda, amb la veu que rondina en el meu cap... 

Com parlar de pau si no faig les paus primer jo?

Honoro la meva tia no-nada, Maria Buxens Alonso -no, no qüestiono ni penso fer-ho que hagi vingut tan clara la informació- i la poso a l'arbre familiar, en el lloc que li correspon. Quan torni Susi de la Xina -marxa demà- farem un funeral com el d'en Miquel. 

 

Dimecres, 19 de novembre de 2025

"El foc de la boca del drac calcina instantàniament el jersei renegrit que oprimia les espatlles, el pit de la nena. Un lleu esbufec dels seus narius escampen les escasses cendres fetes pols gairebé invisible. La nena em recorda que vol que l'abracin."

 

Dijous, 20 de gener de 2026

Veig les fulles assecant-se, caient al terra, sent escombrades... Expressions temporals de l'essencial que es manifesta, també temporalment, en arbre, que em fan de mirall. Agraeixo la fulla-dona que ara escriu això, bellíssima en la seva "efimeritat".

 

Diumenge, 23 de novembre de 2025

He dubtat fins ahir mateix si seguir amb la meditació al parc. Soledat, fred... Qui tenia por?

Ok! Vaig cap allà, amb fred i sol. Dues dones esperaven a la bassa veure aparèixer en Juhé. Amb elles he baixat a buscar el sol. Hem acabat sent set. Sí, set! Obrir espai. Sostenir-lo. La resta, ja no és meu. 

Abraçades d'agraïment mutu i cap foto -avui, que hauríem fet goig. 

 

Dimarts, 23 de novembre de 2025

Vaig cansada, fent dues migdiades, passejant sola... El cos sap que li cal descansar. 

"He donat la benvinguda al bebè Imma. De moment, no m'ho acabava de creure; finalment, totes les cèl·lules han integrat que era benvinguda, que estàvem feliços que hagués nascut. La mare no hi era -emocionalment; estava decebuda: la consolava que fos un nen; i, no. No la puc ni la vull consolar: pot fer-ho ella. Agafa el bebè i se'l posa al pit. Totes les cèl·lules saben que està sent estimat. Destapa manta per ensenyar la seva filla a les visites, satisfeta. Torna a tapar-la, l'agafa a coll. També hi ha la meva germana, el pare. I totes les cèl·lules senten que "això és casa", i que es poden deixar anar, que les cuidaran. Felicitat sense cap contracció. Confiança que soc ben rebuda i estimada per la meva família. Recordo el que deia la mare que al cap de poca estona tothom tornava a dormir com si no hagués passat res; i ho recordo des d'un lloc radicalment diferent, amb un somriure." 

Quin regal de finals dels 66!!

 

Dimecres, 26  de novembre de 2025

Sensació d'estabilitat, solidesa. Això de saber-se, sentir-se tenint el suport d'una família... 

Torno d'Argentona pletòrica: tretze persones, de les quals quatre homes, dels quals dos joves. Tothom ha participat en un moment o altre, alguns amb paraules breus però molt potents. No és encara un territori prou segur des del primer minut, clar, però la trobada s'ha tancat amb un improvisat cercle d'agraïment bellíssim.

I, realment, costa més fer parar el mico content que l'enfadat o amoïnat. Com que és tan agradable... 

 

Divendres, 28 de novembre de 2025

Decideixo deixar la plataforma Calella per Palestina un cop tancada la lectura, demà, dels noms dels nens. He triat un bàndol; això vol dir que he optat pel conflicte. Buscaré moment per dir-los-ho en persona. 

Torna un i altre cop a la memòria aquella escena d'un episodi de Northern Exposure (aquí, "Doctor en Alaska") en què el protagonista exposa el símil que hi ha entre el miceli i l'univers, entre els bolets que sorgeixen de la terra i les manifestacions de la vida. Tothom, tot, part d'una mateixa xarxa; tothom, tot, interrelacionant-se. S'hi uneix aquella regla, redactada per Chérie Carter-Scott, que diu "Allà no és millor que aquí". 

IF LIFE IS A GAME, THESE ARE THE RULES

1. You will receive a body.

2. You will be presented with lessons.

3. There are no mistakes, only lessons.

4. Lessons are repeated until learned.

5. Learning does not end.

6. "There" is not better than "here".

7. Others are only mirrors of you.

8. What you make of your life is up to you.

9. All the answers lie inside of you.

10. You will forget all of this at birth.

Dissabte 29 de novembre de 2025

Quatre hores llargues a la plaça fent possible que es llegissin centenars de noms de nens i nenes palestins, morts en la guerra, a qui hem honorat i tret per un instant de sota les runes. 

Es referma la decisió de deixar-ho, just en el moment més dolç, feliç del grup, de fer que passin coses junts... 

 

Diumenge, 30 de novembre de 2025

Fa sis anys també era diumenge i també vaig anar a la bassa de l'antiga pedrera del parc. 

L'eternitat és no-temps. 

 

 

 

 

 

 

 

Powered by CMSimple - Diseny de Perot. - CMSimple Legal Notices - Formulari de correu - Darrera actualització: January 31. 2026 20:30:02 - Inici de sessió

Llicència de Creative Commons
Mots a la Xarxa està subjecte a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons