Diumenge, 1 de juny de 2025
"No hi ha cap víctima, aquí!"
Dilluns, 2 de juny de 2025
"Enfoca't en la llum"
"Mai entris en la foscor sola!"
Dimarts, 3 de juny de 2025
Cofoia per haver dit a Mariona què necessito, sense prioritzar estar més temps amb elli.
A la sessió de Moviment de Centres, treballem el coronari amb ulls tapats. "Viatge" fins a l'habitació de la meva infantesa. L'armari. Part central, Què hi ha? Una capseta? L'agafo. Veig la nena jugant, l'acompanyo per la casa joiosa, salta esglaons del terrat... i segueix una col·lecció d'imatges felices de la vida de l'Imma, fins ara, que en toco els braços. I després? Miro de veure imatges, però m'adono que no: m'obro en confiança a ser sorpresa pel coreògraf, el que ho ha dissenyat tot.
No hi ha moments de por ni dolor; poder i obertura.
Dimecres, 4 de juny de 2025
Vaig triar encarnar perquè hi ha amor i té sentit: fer l'alquímia de convertir-ho tot en amor. Observo el meu món i constato que tot encaixa.
Dijous, 5 de juny de 2025
"No cal poder-ho tot".
Rebutjava que em diguessin "Ets molt valenta". M'adono que formava part de la fòrmula amb què vaig aprendre a amagar el dolor, la tristesa -"jo no ploro = soc molt valenta"- que s'han anat podrint en el fons del subconscient. Ara, que els vaig atenent, em permeto demanar que m'ho diguin. Sí, això del camí de la instrospecció és per a valentes, que no són les que no ploren, sinó les que plorem i, amb el nas ple de mocs i els ulls vermells, seguim acceptant i estimant el que hi ha.
Res és el que sembla en aquest món de la forma, en què, de fet, només hi ha energia.
Divendres, 6 de juny de 2025
Somorta tristesa, però hi ha amor i té sentit.
Dissabte, 7 de juny de 2025
He trobat una expressió senzilla i que sento plena de sentit: "Opto per mi". Ho he fet aquesta tarda, quan, en lloc de lluir-me contant contes davant d'un públic que segur que hauria xalat i m'hauria afalagat d'allò més, he triat reduir la pressió i estar tranquil·lament amb els meus besnebots i la seva família.
Unes altres paraules que m'inspiren fondament: "Aquí es balla (amb dignitat)".
Diumenge, 8 de juny de 2025
Somni que m'ha remogut especialment -terror davant una mena de tsunami. Quan al matí he fet la meva sessió de TRE, ha saltat la por. Respiro i m'adono que en l'aigua o hi havia perill. Submergir-me un xic i deixar-ho passar. Amb això i el record de la meditació d'abans que morís en Pere, escric Protegida per l'aigua del mar, per la pau del fons marí, les onades no són cap perill. La por, vista des de la calma, es desfà en pluja, en aigua, en matèria per a la vida.
Dilluns, 9 de juny de 2025
El cos, com el màstil d'Ulisses, àncora en l'aquí i ara. La barqueta petitona i fràgil, ben fixada així, pot ser sacsejada per la maregassa.
Dimecres, 11 de juny de 2025
En la meditació demano ajut per seguir en el camí. "Tu ets el camí". Què haig de fer? "Respira, viu, balla. Has vingut a jugar a això. Fes-ho amb i a consciència".
Por a caure en el pou de les llàgrimes. I per què no baixar-hi ben encordada i una mica cada vegada?
Més d'una persona prou sensible em diu que se sent pau i dolçor en el meu cos -el físic i els altres, vull dir. Doncs, déu n'hi do els remolins que hi sento jo...
Dijous, 12 de juny de 2025
Faig el txi kung matinal i un moviment al coll em connecta amb el plor. Cap al llit, abraço el coixí gros i deixo que brollin les llàgrimes. Primer no hi ha imatge, només bram; després ve la sensació de no poder respirar al terra de la pista de bàsquet, la paret a Burriac. "Ara" hi soc jo, l'adulta, per acollir, acompanyar.
I no, no cal ser valenta. Només deixar-se abraçar.
Plorem mentre la nena ho necessita. Podem tornar a baixar -no a caure- al pou/bol de llàgrimes tant com calgui. Juntes es pot.
Sostinguda per l'adulta, la nena llumeta no té por d'omplir el bol de llàgrimes, sempre a l'abast els suradors de les abraçades.
.jpg)
Dijous, 12 de juny de 2025
Moguda per un somni, porto a casa tres pedretes d'Angelita. N'agafo una i m'arriba això: Tingues el cor obert. No hi ha por als racons de l'ànima, on tot és llum. Obre't a comunicar. No ets un pou, ets un canal. Mantén-lo net.
Divendres, 13 de juny de 2025
Càsum els somnis d'aquesta nit! Els agraeixo, clar; però...
Em commou que hi hagi persones matant i fent patir d'altres persones. Em connecta amb la tortura que m'he infligit victimitzant-me, agredint-me, humiliant-me, reprimint-me.
Sento que dec al col·lectiu una persona en pau.
Dilluns, 16 de juny de 2025
Nou retard en l'obtenció del DNI de l'Imma. El canvi de nom es va fer efectiu el 19 de febrer, amb l'operació de varius pel mig, però això cada cop és més curiós. Em deleixo per veure quin serà el següent... Veure el món com un joc alleugereix tant la vida!
"Siempre se trata de mí".
Dimarts, 17 de juny de 2025
Qui vol buscar? Qui està cansada de buscar? "Jo" és un munt de pensaments, res més. Cool off the search! "Fora" també és la meva història. Descansa!!!
M'inscric al que curs que ofereix Amanaturis per aprendre a parlar amb el meu animal. Començo amb la Lluna; brutal haver vist el pis i l'Imma des dels ulls de la gossa!
Dijous, 19 de juny de 2025
Assisteixo al festival de final de curs del Centre Cívic de Poblenou. Quina festa de generositat!
Diumenge, 22 de juny de 2025
Claredat: estic endarrerint el meu canvi d'identificació. Des del 19 de febrer el meu nom oficial és Imma. La Gloria, cap de la comissaria de Mataró, em dona hora per al 4 de juliol, aniversari d'en Pere, clar!
Medito i veig que no soc l'Imma; que m'expresso a través d'ella, experimentant la vida, pel·lícula en 3D immersiva. El projector no es puc veure; el sé, però.
L'Imma és contacontes - L'Imma es conta contes
Dilluns, 23 de juny de 2025
Records, imatges que hi superposo i el que veuen els ulls: tot és en el mateix "lloc", fet de la mateixa matèria, entrant per vies diferents. El cervell diu que el que percep pels sentits físics és real, la resta mental, imaginat. El cervell també és de la mateixa matèria. (Càsum les paraules!) I segueixo anant a buscar a aigua i tallant llenya.
Dimarts, 24 de juny de 2025
Faig la meditació que guia l'Alma, alumna de l'Angelo Dilullo. Bé, la faig dues vegades; a la primera, la resistència és brutal. Resistance is the gateway to freedom, diu ella.
Anoto: Take one (micro)step closer to experience. To experience fully is to allow it to pass; to avoid is to hold on. The gatekeeper is pain. GENTLENESS, FIERCENESS AND DETERMINATION. What you don't want to see right now?
I trobo por. Molta por. Costa, però hi entro. Por a no fer-ho bé, a no poder dur bé una vida.
Imatges de ca la iaia. "Hi ha por!" On és? I m'adono que no és en els llocs, la desprèn la gent que hi viu: tots. Bé, el tio Quim n'ha fugit a través de l'esquizofrènia i, tot i la medicació, encara queda llum al seu espai.
La nena no sap que és una esponja. No és seva, la por. És estimada, cuidada, acceptada asl 100% del que ells poden.
Mirem els espais juntes. Hi ha la seva (d'ella) llum, el seu amor, la seva intel·ligència; sempre.
Dijous, 26 de juny de 2025
Matí en què he regalat Agraeixo... i Agradezco... a un centre de dia, tres residències i l'Associació de la Gent Gran, d'on m'he fet sòcia. Ahir vaig anar al Centre Cívic de Poblenou. Hi ofereixo, també, fer taller d'agraïments. La por al rebuig ha anat cedint lloc davant el sentit de servei, la generositat.
A la residència Lantus ja m'hi volien aquesta tarda. Hi aniré la setmana vinent. La resta, la deixo anar.
Divendres, 27 de juny de 2025
Ahir al vespre, mentre caminem pel costat del camp de futbol, una dona jove que va amb un home -sembla que han estat a la platja- llança de tant en tant uns crits estranys, fortíssims, desesperats brams que surten de molt endins, que reconec tant. Miro per si sembla que necessita ajuda, però no. L'home no fa cap gesta, no crida... És ella qui reacciona a quelcom que ll diu/ha dit... Com que ells també es desplacen, passo molta estona sentint-la cridar.
És per a mi. Ho sé.
Connecto amb la por a quedar atrapada, que ha sorgit en haver-me ofert a ajudar [ajudar l'amiga que ha caigut al pou implica quedar atrapada també], en haver-me vingut la petició d'ajudar la dona russa amb el seu examen de castellà, l'amiga de la Cristina amb la meditació...
La noia de la platja té un dolor atrapat al ventre i el deixa sortir?
Demano un somni que m'expliqui, i somio un tall net i fi al coll. Consulto i m'arriba "Estàs en un moment crític de tallar lligams amb una identitat que va ser construïda al voltant del dolor, però cal fer-ho amb molta consciència, sense violència, sense pressa". Ressona molt, i és coherent amb tot el que vaig somiant darrerament.
EL SERVEI ÉS UN REGAL... PER A QUI SERVEIX.
Dissabte 28 i diumenge 29 de juny de 2025
Retir de Veu Sistèmica a Can Mas.
Cantar, ballar, descansar, banyar-me, caminar per la natura. En les pauses, he tendit a marxar sola, defugint les converses, tot i que, quan m'hi he trobat, han estat molt agradables.
Silenci i no-fer com a exercicis fonamentals.
Dilluns, 30 de juny de 2025
Tota la meva responsabilitat és posar pau. No! Deixar caure tot el que no sigui pau.
Sec una horeta a la residència geriàtrica abans dels agustins. M'envolten unes catorze persones. Diversitat de comprensió, d'expressió, de participació, mentre a uns pocs metres a la mateixa sala una dona plora, crida, parla... Què hi puc aportar? Amor, simpatia. Ser-hi a fons. Cap expectativa; veure'ls de cor a cor.
Si la intenció inicial era parlar juntes de gratitud, el resultat final per a mi és saber-me infinitament beneïda de tant agraïment com sento per aquests minuts en què no hi ha hagut lloc per a res del que la meva ment hagués pogut aportar. De cor a cor. Qui ha parlat ha agraït la seva cadira de rodes, els seus 85 anys -"no todos llegan"-, els petons a la cara, els fills i els nets, el telèfon per parlar amb amics i familiars... Qui no ha parlat i ha mostrat que hi era, rebia; és a dir, em regalava poder donar. Qui... Tot ha estat bé, com havia de ser.
Powered by CMSimple - Diseny de Perot. - CMSimple Legal Notices - Formulari de correu - Darrera actualització: January 31. 2026 20:30:02 - Inici de sessió
