mots
a la xarxa
Juliol
Dimarts, 1 de juliol de 2025
Orgull mutu entre mare i filli, que supera tota possible expectativa. Com agrair això?
Dijous, 3 de juliol de 2025
Moment no d'obrir més canals, sinó de descansar, cuidar-me.
Dissabte, 5 de juliol de 2025
Visita guiada al monestir de Sant Daniel, el recer que em va acollir per primer cop l'estiu del '93, on he anat venint de tant en tant, on ha estat també Mariona. Emoció de retorn a casa. Reconec l'antic, tan conegut desig de quedar-m'hi, però ara sé que el servei meu és a fora. I està bé.
.jpg)
Dimarts, 8 de juliol de 2025
Res a buscar. Deixar anar la meva història, un grapat de pensaments que, com, una bata lleugera, em puc posar per sortir al carrer, però que no soc jo, i que puc veure envellir i acomiadar quan toqui.
Confiar.
M'arriben paraules d'en Pere, recollides per la Maria Oleart, la seva "marona". En Petrus, l'adolescent, el jove que ell va ser, s'hi expressa dur, impregnat de dolor:
Anem morint la vida sense saber viure la mort.
De vegades l'única manera honrada de viure és el suïcidi.
Divendres, 11 de juliol de 2025 ("La Veu al Palau" - El Palau d'Anglesola)
Camino de Mollerussa a Golmés. Sentir els carrers i la gent.
Incòmode soroll dels pensament, de les velles sensacions que creia tan meves. És com si s'amplifiquessin, com si es colessin en un espai que (ja) no és el meu.
Puc sentir la solitud, l'estranyesa. Voldria unir-me a la gatzara, però el sistema (nerviós?) em diu que no, que col·lapsarà. Constato, miro de simplement constatar els xup-xups de por que emergeixen a la superfície (déu! Jo sé redactar millor). Qui/què soc jo?
Demano vi per dinar. Després de vuit mesos ben bons de no tastar res amb alcohol, tinc la sort que sigui un vi vulgar. Tres glopets, sento l'efecte i decideixo que no vull anar més enllà. Fet!
Tarda de taller amb brots petits, però clars, d'auto-odi, de fàstic... Recorro a fer-los lloc, no resistir. El gest de fer somriure el cor ajuda, però sortiria corrent de la vida ja, quan aflora un d'aquells dimoniets punyents.
Respiro, connecto... Ara toca això.
Dissabte, 12 de juliol de 2025
Medito. Connecto amb la nena que vol que la mirin i li diguin que ho fa bé. "Fes, que et miro", dic i evoco amb el cos el pi i el pont que va haver d'aprendre a fer aquell estiu i que tant va acabar gaudint. Es trasllada la memòria a l'adolescent. Ràbia caòtica contra tot, quina merda! Cal coratge i amor per acompanyar-la; els tinc.
Avui els sorolls durant el taller han disminuït en la meva ment; quan apareixien, els convidava a seure en un costat. Confiança.
I això, pura confiança i màgia hi ha hagut en el concert. Inefable. Ha acabat amb el "Bon dia" que he cantat al micro acompanyada joiosament pel cor nascut de dos dies de fer pinya incontestable.
El públic ha fet comunitat amb nosaltres com mai. Truc? Cantàvem en català, no hi havia barrera idiomàtica.
.jpeg)
Dimarts, 15 de juliol de 2025
Mentre medito i penso "ja sé que som 1", una dona passa per la plaça i diu "Tú no sabes nada". Agraïment infinit!
Al vespre vaig a la platja amb la Lluna. Mentre em banyo, un home ens mira de lluny. Veig una mà seva acostant-se al seu entrecuix. Salta fàstic, ràbia. El miro fixament i sento la força dins meu. "Desgraciat!", li escupo en la meva ment. Marxa. No importa qui era, què pensava, què sentia, què volia; el que importa és que la dona que hi ha ara aquí pot protegir la noia, la dona que hi havia.
Sec a buscar on té arrel la meva creença que soc escassa amb els diners. Imatge de Finestrat. Clar! No és meu! La besàvia, l'àvia, ok! Més enrere, potser sí. La mare, ja no. Jo, menys.
Prenc les paraules SOC POBRA i les deconstrueixo tot jugant a fer-ne de noves amb les seves lletres. En surt un munt, una bona colla de les quals amb connotacions ben abundoses.
Un pensament. Un pensament fent niu i transmetent-se com a identitat.
Dijous, 17 de juliol de 2025
La prova de covid avui sí dona positiu, en concordança amb el cos físic, que té fred, sua quan bec o menjo, té el coll irritat, el cap pesat i unes ganes boges de descansar.
Deixo anar, doncs, del tot -i en pau, aquest era el repte- el que més il·lusió em feia de l'estiu: els quatre dies amb Mariona a Herbers. Abraço les hores de descans, d'estar amb mi i les bitxes.
.jpg)
Un pas més de la dansa de la vida...
Dissabte, 19 de juliol de 2025
La fase líquida, el cap espès, el cansament, les nits llargues amb estones en què el cos crema...
"Tienes temple", em va dir la Puri fa anys. Em va afalagar. Segueix fent-ho? No. Ara senzillament, neutra em descriu. Cap mèrit. A això he vingut, sembla.
Un instant de llum, de pau, d'amor en aquest món aparent ja dona sentit a tot plegat.
Awareness takes care of itself. (John Travis) Escolto en Johm Travis parlant d'haver estat malalt. I m'hi identifico: hi ha una part de mi que està bé, invariablement, senti el que senti el cos físic. Com un camp molt més ampli que el jo body-mind que està bé amb el que hi ha. De vegades, ha semblat amagar-se, però sempre hi és. Sento aquest covid com un regal per a experimentar no trobar-me bé des d'un altre lloc a l'habitual de víctima.
.jpg)
What do I want? How does it feel?, proposa Cindy Teevens per a l'autoindagació.
Diumenge, 20 de juliol de 2025
(Vespre) Ara, que ja em trobo gairebé normal, em permeto mirar i expressar el que em sembla que havia bypassat: la ràbia, l'enuig amb la mestra vida per la duresa de la lliçó d'aquest cap de setmana. És clar que només hi puc veure amor, però és també gest d'amor per la meva part atendre aquest raconet de mi que gruny-brama-plora de ràbia pel que li han pres de la boca. Algú se l'ha d'escoltar, oi?
Dimarts, 22 de juliol de 2025
Les passejades amb la Lluna lligada han millorat un munt. Jo compleixo la meva part de deixar-la ensumar, ella no estira i anem fent.
.jpg)
La Molsa, per la seva part, demostra un cop més com n'és de bona rondinant quan l'agafo i la poso a la gàbia per dur-la al veterinari, però sense girar-se ni fer res del que sé que pot fer per alliberar-se.
Dimecrees, 19 de juliol de 2025
"Molt bones notícies", diu en Josep, el veterinari. L'Olga, amb qui tant portem compartit en la cura de la Molsa, no troba com dir-ho, però està exultant. L'ecografia d'ahir va mostrar el que no esperaven, en absolut: la colitis severíssima ha desaparegut i l'altra inflamació dels budells s'ha reduït. Coses que jo ja havia vist: la gata ha guanyat pes i té un to general molt millor. Xoquem palmells i passem a rebaixar la cortisona a gairebé res, pendents de com evoluciona.
Powered by CMSimple - Diseny de Perot. - CMSimple Legal Notices - Formulari de correu - Darrera actualització: November 06. 2025 18:26:02 - Inici de sessió
Mots a la Xarxa està subjecte a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons