mots
a la xarxa
Gener
Dimecres, 1 de gener de 2025
En ple recés de dejuni, amb gana, però sense aquella feblesa anul·lant del començament, duc les ungles pintades de "brilli-brilli" i la cara tractada amb mascareta. Quin plaer acceptar que et cuidin!
Dijous, 2 de gener de 2025
Atendre'm a mi. Posició corporal no tendint cap a l'altre, sinó centrant-me en mi.
Recordar la importància de trobar l'equilibri entre les exigències de la situació que es viu i els recursos de què es disposa. També la necessitat del ritme, que no la rutina.
Divendres, 3 de gener de 2025
El cos ha dit que prou. Li faig cas: el sap.
Dino la millor compota de poma de la meva vida, que em prova de glòria.
"Sankalpa": deixar anar tot el que marxa de la meva vida.
Anem a l'espiral de les herbes medicinals. Hi deixo la necessitat de reconeixement exterior. En recullo el meu, de reconeixement. "Em reconec lliure de tot altre reconeixement". Capa rere capa.
Notes de la xerrada sobre alimentació -i molt més:
CONFIA EN LA VIDA!
Recordar planejar i bloquejar temps per al descans.
Això m'enforteix o m'afebleix?
No importa tant què prens com des d'on ho prens.
Ajudar el cos en la direcció que ell indica.
Flexibilitat, confiança, amabilitat
Agraeixo a aquest recés
- els reptes en relacionar-me amb el meu cos.
- les resistències, els alts i baixos. Els límits amb què he topat, els que he superat.
- la desinflamació del fetge.
- haver contat contes.
- viure amb un grup en què s'ha compartit.
- ser a Can Mas.
- el goig de ser pel bosc, bellíssim.
- les classes de ioga, de dansa, de moviment.
- recordar-me que xuclo amb facilitat: protegir-me.
- haver deixat marxar la mare, en Pere, en Miquel, el pare.
- haver-me atès.
Dissabte, 4 de gener de 2025
Ep! No estic malalta. Estic experimentant amb la neteja del meu cos, el repòs del sistema digestiu. La veu de la "pobreta de mi" és agraïda i no escoltada.
Com el pollet de l'au fènix, canto il·lusionada de l'oportunitat de ser al servei de la vida. Em sento renascuda.
Els òrgans estan contents de tornar al seu servei, després de les vacances. Els somric.
Em diuen que soc sàvia i sento l'impuls de negar-ho, impuls que no segueixo. Honoro la saviesa que vol expressar-se a través meu. Com a molt, al·lego que a la meva edat quelcom he tingut temps d'aprendre.
Diumenge, 5 de gener de 2025
Faig, però haig de descansar molt. Aquest cap meu està buidament pesat.
Puc, però fer caminada de més d'una hora.
Dilluns, 6 de gener de 2025
Cert que els budells estan acabant d'agafar el seu ritme, però hi ha bon humor, claredat, facilitat per tornar aquí i ara, lleugeresa, confiança.
Decideixo fer dejuni intermitent quan em senti restablerta del tot. Ara, menjo quan el cos m'ho demana; el que em demana i sa. Quan li entra menjar, el cos s'estremeix de goig. Com un bebè, aquest pollet ha de ser alimentat i descansar.
Pensaments com ocellets a les branques. No hi ha motius ni objectius, només present i vida expressant-se.
Quin goig ser amb en Vicenç, en Titó i la Roser, jugant a cartes, rient, fent broma!
Veig la gent -no sempre, però-, a mi mateixa com peixets en un aquari, l'aigua del qual és la meva consciència.
Salta sovint el "Qui soc jo?"
S'hi està tan bé ara i aquí!
Observo que les gates estan més amb mi que abans.
Dimarts, 7 de gener de 2025
Veig el cicle IMPOTÈNCIA - TRISTESA - RÀBIA - IMPOTÈNCIA.
Acceptació, fer lloc, let it be.
Torno a Can Mas a ballar, a sentir la incomoditat del meu cos en moure'm demanant-li que no sigui com és, la necessitat que se sàpiga que he estat jo qui ha fet aquells mitjons... Hi torno a menjar, a gaudir al voltant d'una taula bellament plena de teca compartida. Menjar que em prova bé. Companyia molt potent que agraeixo.
Observo també com em costa que a taula algú sigui més escoltat que jo. Que un rostre mostri incomoditat (mostri? la hi veig jo) quan jo conto un conte.
Observo que sí, que l'aparició de la farina ha disminuït un xic la claredat mental.
Observo que tornar als paisatges i gestos habituals s'emporta el cos-ment a l'habitual.
M'estreno demanant qui em porta en cotxe, en lloc de córrer a oferir-m'hi.
Visc.
Dimecres, 8 de gener de 2025
Matí de repte. Horari "quadrat" que l'Àngels ha desquadrat, venint abans que havíem quedat, no esperant-me on havíem dit... Sento la impaciència, el judici, la ira, que el cansament agreugen. Respiro i sento. Respiro i sento. Un cop feta aquesta feina, la conversa serà agradable, molt.
Meditació guiada. Sensació corporal i emoció davant algú que es queixa? Por al pit. Em porta a la petita que demana des del bressol la mare que no ve. Sento que no estic en bones mans, que no hi ha límits que m'acullin... Agafo el bebè del llitet i el tinc a coll. "Sempre aquí per a tu". Apareix mal d'esquena, que a la zona de la notàlgia esclata en ira-tristesa. Demano ajut. Només cansament.
Després de la migdiada, estic molt espessa i haig de conduir a Barcelona, a veure la meva segona Àngels d'avui. Faig un cafè aigualit. En bec un glop i veig com la meva mà dreta aboca la resta de la tassa a l'aigüera. Cap temps per a reaccionar! Sensació semblant minuts després maniobrant al pàrquing. No sé per què el meu cos fa el que fa, però ho fa bé. Em deixo dur. Molta pau.
Repassada d'aquest cos físic: tot molt bé. Les restes de cansament passarann.
M'adono que la manera que tenia de cuinar-me era més fer un ranxo que cuidar-me.
Powered by CMSimple - Diseny de Perot. - CMSimple Legal Notices - Formulari de correu - Darrera actualització: November 06. 2025 18:26:02 - Inici de sessió
Mots a la Xarxa està subjecte a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons