mots

Gener

Dilluns, 1 de gener de 2024

Gràcies, Miguel, per dir-me que veus en mi "dulzura y determinación". Quants cops oblido que la tinc, la determinació! Determinació que enguany concreto en el propòsit de mantenir-me atenta i disposada (i disponible) -stay alert and willing.

Em torna a sorprendre que algú em digui que soc petita, però molt potent. Sento com reacciono a l'afalac, però també sento que això no és cap mèrit ni cal demèrit meus. 

Interessant observar la culpa com un tipus de arrogància: em fa protagonista d'alguna cosa, puc fer, tinc poder. 

"Solo los que se acusan a sí mismos pueden acusar a los demás". UCDM-texto-31.III 

Troballa: ràbia atroç contra Déu. Per què? "No va salvar en Pere". Em quedo en la sensació corporal, la tristesa. Li faig espai. 

Amabilitat incondicional

Confia!

Només puc veure el que soc, el que hi ha a la meva ment, la Ment Una, des d'on es projecta el món. 

Dimarts, 2 de gener de 2024

Meditació. Dolor a la zona lumbar-sacre. Hi trobo un crit enorme de dolor, que associo amb la mort de la mare ("M'han descalçat!"). Missatge que m'arriba: "Les arrels són al cor", i les hi sento; hi sento el nucli del que soc. Sento la mare i en Pere com els aspres que acompanyen l'arbret que soc jo.

Dimecres, 3 de gener de 2024

Indago una estona què tenen en comú les persones que més admiro: saben i s'expressen en públic. I què em molesta més d'algú? Que sigui "invasiu" -ocupi el meu lloc sense permís- físicament o quan jo voldria parlar o fent el que jo voldria fer; que faci molt de soroll. 

Escolto el curs d'Antoni Blay Fontcuberta, i li sento dir "el teu jo ideal, que la teva mare fos la verge Maria". Re-veig el bust d'ella que hi havia entre els nostres dos llits de nenes, on jo anava a buscar consol: mare incondicionalment amorosa, que no em jutja, que no em compara, que no em menteix... 

Dijous, 4 de gener de 2024

Vaig pel carrer i m'adono de com ho vaig etiquetant tot. Ve la imatge d'estar tirant fils arreu per anar mantenint la identitat. Lleu vertigen. 

Miro d'anar introduint la indagació en qualsevol moment, de qualsevol manera, però que hi vagi sent. 

L'agenda per a avui es va buidar ahir. Observant l'ansietat i la compulsió d'omplir-la, "d'aprofitar", decideixo deixar anar. Així que ha estat un dia de passejades, relaxat. Plaer, sobretot, en tornar a escriure: redactar i retocar texto per a Agraeixo..., traduir el llibre de la Byron Katie. 

Contenta de poder menjar normal, que la ferida del queixal tret ahir no es noti. El dolor físic, el cos queixant-se, és un repte dels bons!

Dissabte, 6 de gener de 2024

Ahir sento a la ràdio de la Rita "Born to be alive", i ho pillo: "born to be a life". "A", una vida; no la vida que soc. I en aquell cotxe hi van dues vides... I la puc perdre la vida, perquè crec que he nascut. (Càsum les paraules!)

Aquest matí acabo la meditació, obro els ulls i veig tot acabadet de col·local al seu lloc. (Càsum les paraules, un altre cop!)

Després, veig la meva ment de mico llançant constantment i arreu enganxifosos fils fets de judicis, records, expectatives... amb què teixeix  la teranyina en què crec estar atrapada quan, de fet, soc la llum que l'envolta i la travessa. Ves, els Reis estan sent generosos!

Em truca Mariona. Diu que no vindrà al dinar de ca la Susi. Tot bé, fins i tot, clar, el seu malestar, que puc veure com a seu -algun serrellet queda, quan li sento dir que vol fer quelcom que crec inconvenient. M'afalaga quan em diu que "li soc família" i es refereix a mi com "algú de confiança". Sí, encara necessito sentir que m'estima; ho observo, res més.

Aplico la tècnica del curs de Blay per a "liquidar situacions pendents" a la primera que es presenta cor amunt: l'Albert Font i la culpa per no haver-lo seguit visitant. Torno a aquella habitació i m'obro a sentir-ho tot. Hi parlo. Apareix la pau. Seguirem, i tant!

Dilluns, 8 de gener de 2024

Em qüestionava si anar a classe de teatre aquest vespre, amb el fred que fa. Faig cas i m'abrigo. Nem-hi! Quan hi soc, m'adono que és un àmbit segur on puc experimentar amb emocions i actitud que rara vegada amb trobo ara: ràbia, frustració, intolerància... Un laboratori inestimable.

Dimarts, 9 de gener de 2024

Meditació. "No oblidis la llum", sento que m'arriba del meu guia; o ho penso jo? "Tu i jo som. Ets la llum. Ets en la llum". 

"Vull despertar d'aquest somni", i una fiblada de recança porta la imatge de Mariona. Soc en la dimensió del somni; el personatge no pot despertar. En una altra dimensió, no apareix la recança. Està bé com està, sense buscar res més. 

Dimecres, 10 de gener de 2024

La dansa de les partícules. 

Invoco l'Imma petita. Veig els espais de la casa, des dels seus ulls.

Em quedo amb ella jaient al sofà, acompassant la respiració al ritme de la panxa del pare.

Cuina. El record -creat amb els mots dels grans- de quan vaig caure de culet damunt d'un gatet, que va morir. "Soc dolenta i faig mal". 

Jugo amb en Ramon al llit i li faig mal. Cau l'ampolla de conyac i es trenca. Assumeixo automàticament que és que soc dolenta i faig mal.

Li parlo a la nena que som energia, intel·ligència i amor. Revivim juntes l'escena del gatet. Hi ha pau. "La dansa de les partícules".

Dijous, 11 de gener de 2024

Hard stuff deixar que Mariona faci el seu camí... i no sentir-me mala mare. Em truca i expressa molt dolor, molt. Demà al matí tinc The Work i Veu Sistèmica; potser diumenge podem quedar... Penja amb tot aquell patiment. 

Deixo que el cos expressi el que hi hagi. Brolla crit-plor, ràbia d'impotència o no sé què. No penso, no busco per què. Crido i ploro, mossego el coixi, tremolo. Apareix la idea de cancel·lar demà al matí i anar amb elli; des de molt pau, em dic que no.

Només puc cuidar realment de mi. El gran repte: deixar anar el llindar i tornar al llit.  [quan Mariona era molt petiti, però ja dormia en una habitació separada, vaig sentir que feia un soroll; corro a llevar-me i, quan soc a la porta, agafo el llindar amb les dues mans i m'aturo. Espero si li torno a sentir. No. Està bé. Deixa-la i torna al llit]

"The highest meditation", Rupert Spira. I pervade everything I perceive, think, feel. I -my essential being, awareness itself- am never conditioned, changed, stained... by any experience. "Am I aware?"- pause. This is the highest, the only possible meditation. 

Divendres, 12 de gener de 2024

Vaig al tanatori. Ha mort la Bea Calvo, companya i amiga molts anys de Mariona. Em sento molt sencera, molt centrada, en presència, però a mig camí d'Argentona salta el plor. El deixo fer i dura, dolorós. Truco la Susi, que acaba d'arribar a casa seva. Hi vaig, encara amb els ulls molls. Abraçades que reconforten. 

Em diu que avui l'ha sorprès adonar-se que la mare havia mort, com si no s'ho hagués acabat de permetre. Això dels dols és tot un misteri.

Jo sento que he obert una ampolla de cava i en surt molt de gas.

Dissabte, 13 de gener de 2024

I, the awareness that I'm aware, don't share the limits of what I'm aware of.

Assisteixo com a cor de suport a un taller d'en Didier Likeng. Diu de fer un solo. Tinc el desig per tot el cos, així com les mans suades. Quan diu que qui surt, sento el meu cos caminant cap al micro. "No ho podré fer sense tu", diu, a més.

Cantant allà he pogut deixar anar la mare d'algú que pateix. L'he retrobada en entrar a casa. Què haig de ir? Què hauria de fer? Per? Fer el que toca? A qui? A una bona mare. Apareix el fantasma de perdre-li. Recordo el plor tornant del tanatori on una mare tenia una filla.

On és "la dansa de les partícules" quan sento com retruny el silenci de Mariona i no goso trucar-li?

Por al rebuig. Tiro enrere i surt l'úter de la Rosa. Dialogo amb la nena que s'hi hostatja. No pot ser rebutjada per la mare, amb qui va quedar -com jo amb Mariona-; és inevitable que sigui el que ha de ser, el que la vida porta, el que segur que es pot sostenir. 

Diumenge, 14 de gener de 2024

Vaig a buscar la Rita, justa de temps per anar a veure en Sergi Torres a Mataró. Baixo cap al pàrquing i sento que no; apareix el museu arqueològic de Barcelona. 

Així que canvio de ruta i començo un dia d'anar fent el que ve de gust. Visito l'Etnològic, després de fer una mica de txi kung amb un grup en un parc. Vaig a prendre el sol a les escales del Lliure, des d'on dic a Mariona que soc per allà, disposada, sí, però amb moltes ganes de fer la meva.

Després de la visita guiada a l'exposició sobre arqueologia subaquàtica, decideixo regalar-me dinar de restaurant. Diu que ho tenen ple. Ok! L'entrepà que porto està boníssim. Pel·lícula després de passejada i cap a casa.

Això sí, centrar-me està costant. Sort que escriure va bé.

Noto, en alguns moments, com un observar-me com si em veiés. Mooolt subtil, però també clar.

Tot "fet" passat és un pensament al meu cap; impossible provar-ne la realitat sense pensar. Que ara jo tingui l'entrada del cinema no prova que hi hagi anat; només prova que és a la meva mà. El record és això, un record, una imatge que ara apareix en la meva ment. El mateix per al futur. Arrencada d'estora de sota els peus. Desaparició dels dos grans fils de la teranyina. 

Especial, clar, adonar-me que -i acceptar!- que Mariona no existeix ara més que com a pensament. Fàcil amb en Samuel; li filli costa infinitament més.

De fet, sense que els sentits del cos el "validin", ell tampoc existeix. Si més no, amb els límits que crec que el defineixen. [Anoto vejam si integro, si aquestes claredats arrelen...]

Jo què sé!

Escolto l'Angelo Dilullo: We're addicted to what is not here. Com a droga, el cos respondrà amb sensacions, que cal deixar anar i venir. Doing stops making sense.

You don't even have to let go, you never held on. 

Dilluns, 15 de gener de 2024

Demano material a l'inconscient. Ve el record dels llibres que hi havia a ca la iaia: Revistas de Occidente, que no vaig llegir llavors; enciclopèdia i novel·les sobre la Segona Guerra Mundial; el llibre prohibit sobre tràfic de blanques; un llibret sobre vides de màrtirs, que recordo a la tauleta de la mare. La vida interessant implica dolor ["No vull una vida mediocre", quan era adolescent]. Pulsió sexual associada a la violació, la tortura. Per ser valorada, haig de patir. Els protagonistes de les pel·lis els agafaven, patien i se'n sortien; jo els imitava en els jocs. 

Trobo la nena en què això es va gravar. Li recordo què és. Torno a veure els llibres, ara símbols de símbols sobre paper. Què hi ha? La nena mira al seu voltant: sana i estàlvia, a casa, vivint amb gent que l'estima i respecta. El pit respira fons i el cor s'eixampla.

Dimarts, 16 de gener de 2024

[Sí, sé que, en anotar-se, són idees mortes expressades en símbols de símbols, però encara em cal fer-ho] 

No existeix el passat. Pànic. "No vull despertar"; evoco el personatge de "Matrix" menjant-se el bistec. Despertaràs, em dic, el somni s'acabarà. És qüestió de temps. Evoco Momo i els homes grisos, que s'alimenten de temps, com l'Imma.

"Mariona" no és real. "Imma", tampoc

La dansa de les partícules.

Vertiginós poder de la Ment Una, experimentant-se en tot. La seva Font, estimant-ho tot. 

Veig els pensaments mirant de rescatar-me de la por reteixint la teranyina. 

Imatge de l'estora sent treta d'una estrabada de sota els peus. 

Tornem-hi amb el temps: diumenge es va espatllar el meu rellotge de pulsera. L'he dut a arreglar. Em diuen que li faltava una peça des de feia dues setmanes -quan em va caure. Aquestes dues setmanes ha estat funcionant "miraculosament".

Vaig cap a Mataró tot escoltant un episodi d'Awareness explorers, quan explota la ràbia, la fúria. "Deixeu-me en pau!!". Miro de fer-li espai, de respirar-la, procurant conduir tan bé com puc. Hi veig molta por. 

Por que s'aprofita de totes les escletxes que troba: veïns nous a finals de mes, distribució de l'herència de la mare... 

A la reunió de "Llavors de vida", una dona nova diu que viu a Calella. Ve amb la Rita, car. Uf! Quants judicis! El cos es tirava enrere potentíssimament. La dona no hi sent, camina malament, vol quedar amb mi, no entèn el que li diiuen... La Gúmer xisclava tant que costava un niu observar res. Genial que, en aparcar, em costés tant orientar-me i donés un bon cop al mirall retrovisor. Quan ens hem acomiadat, després d'haver escoltat la seva història, ni jo jutjava ja ni ella demanava per quedar. Potser quelcom s'havia fet.

Primera sessió amb en Sergi Torres de "La práctica de la contemplación". No prenc notes, no recordo conceptes. Queda ara l'exercici de, quan hi pensi, dir-me "estic contemplant això". Potent, molt fondo. 

Demano material a l'inconscient. Recorro la casa on vaig créixer. Finalment, trobo la nena asseguda en un esglaó del terrat, explicant-li-ho tot al gat. La Cruz, la dona que he dut amb la Rita des de Mataró, aquesta tarda no m'entenia, no em sentia. A la nena, creu, no l'escolten ni l'entenen. Hi parlo. Ells dins la casa, ella aquí fora... es llença a abraçar el pare -Papa!- i s'hi uneix la mare. Res a ser entès.

Dimecres, 17 de gener de 2024

Veig els pensaments "problema" venint de totes bandes. Es noten llurs impactes en el cos emocional, però no resulta insostenible. Al contrari; sento que és bona senyal: que es belluguen coses, que les resistències indiquen que anem bé, tot i que no anem enlloc. Paradoxland!

La Mercè comparteix una cita d'Eckhart Tolle molt ad hoc: 

Cuando te das cuenta de que hay una voz en tu cabeza que pretende ser tú y nunca para de hablar, entonces te estás despertando de tu inconsciente identificación con la corriente de pensamiento. Cuando captas esa voz te das cuenta de que tú no eres esa voz sino lo que es consciente de ella. Descubrirte a ti mismo como la Conciencia que hay detrás de esa voz, eso es la libertad.

Quan ve una crisi de bram, l'atenc lliure de pensaments. En ve un, m'hi enfado. I entenc que, si soc en aquest pla, com sento les veus de la plaça, sentiré la veu "del meu cap". "Nada te turbe, / nada te espante", apareix ara que escric. La crisi de bram acaba quan se sent contemplada, quan jo la contemplo, la incloc. 

Un maestro espiritual preguntó a su alumno:

-¿Sabes cuál es la diferencia entre Jesucristo y tú?

El alumno permaneció en silencio y el maestro respondió:

-Jesús sabe que no hay diferencia.

(De El mesías místico)

Dijous, 18 de gener de 2024

Em diu Mariona que vagi a un psicòleg. Em queda un regust d'incomoditat, com si m'haguessin renyada. 

Demano hora a la Lydia i també observo com m'he sentit. No tolero que em cridin l'atenció. El coll crema, com quan la mare em renya i no sé què fer amb aquest dolor. Menteixo com puc a en Ramon si crec que no estarà d'acord, desaprovarà quelcom que he fet. Sento el cos molt semblant. Cal fer el que sigui perquè els altres no s'enfadin amb mi; atenció constant per anar-me regulant segons calgui. El seu judici! 

Torno a les paraules de Mariona i sento el gent d'amor, la preocupació, i ho agraeixo. 

Divendres, 19 de gener de 2024

Demano què qüestionar amb The Work. Apareix "No està per mi" i la imatge de la mare fent mitja mentre passegem per Sant Julià. Una companya proposa "No me quiere". Encaixa.  

Sense el pensament, veig i gaudeixo tot el que hi ha, un pare i una germana, a més. "Jo no l'estimo" - no a ella, sinó la mare que tinc al meu cap... "Ella m'estima" - Brutal. Connecto amb la seva disponibilitat incondicional, amb que ella no em venia a veure patinar per no aturar-me. Ella em respecta. Jo vivia a casa seva i no em va imposar res. Em va respectar com a mare, contra el seu criteri... 

Dissabte, 20 de gener de 2024

"Jo" soc dincs el meu cap de consciència. 

Com a la pel·lícula "Revolver", sento xisclar l'ego-cos. El sento, però segueixo. 

Diumenge, 21 de gener de 2024

"Buida't", com el bol, que només té sentit així, buit.

In the core there's only joy. I, havent-ho bist, havent-ho rigut, anem a buscar aigua, a tallar llenya, a ballar la dansa de les partícules, lleugeres de cor. 

Exploro voltant pels carrer de Barcelona com reacciono quan no em deixen circular per on vull. Això, al matí. Al vespre, regal: la Rita bloquejada per una cinta. Fa cinc minuts que l'hauria d'haver treta d'allà, segons un cartell que no hi era quan... -Ep! M'estic justificant i no toca.

Sec a buscar l'arrel del malestar que s'ha instal·lat -he tret la Rita passant per sobre la vorera -buida, clar. Trobo la nena davant de al mare el dia que va descobrir el dolor físic del pensament "L'he cagat" -versió actual: "Faig les coses malament". La mare m'ho diu i té raó. 

Agraeixo el que ha passat avui: m'ha dut a la nena. "Bombolleta meva", li dic. "Els grans han oblidat que, com tu, no són l'aire que omple aparents bombolles separades; que són el líquid -un. Inefable font d'energia intel·ligent i amorosa. No et pots equivocar. Ni ells tampoc. Executes el ball de les partícules a la perfecció".

Torno a l'escena de la nena. Veig l'amor de la mare, gastant energia en mirar que jo faci el que cal per encaixar on haig de viure. També per fer "bé" la seva feina de mare.

La nena va creure el que li deien i va gravar que era algú que s'equivocava i actuava sense reflexionar, precipitant-se. I, apa, a complir amb el que creia que s'esperava d'ella, a fer real aquella creença. 

Dilluns, 22 de gener de 2024

A classe de teatre, abraço una a una les companyes. Era jo qui ho necessitava; m'ho dono. Treball de cos: surt la soledat i l'enyorament, expressats sobretot en mans i braços.

Dimarts,23 de gener de 2024

Meditació. Soc la copa i l'espai en què sorgeixen i on tornen. El cos també és un pensament. Bloc dur i dolorós a les espatlles i cervicals, que es va desplaçant. Baixa per braços i mans, sobretot esquerra, com aigua glaçada amb trossos de gel. Ho sostinc fins que el cansament porta mareig i molta son. Hi tornarem. Ser amable. 

Torno de Girona amb la Rita. Sona "Un núvol blanc" i em trenco n plor i crit. En Pere a Sant Esteve. El sento amb claredat al seient del copilot. Dolor que no s'havia expressat.

Pensaments darrera la irritació amb la Roser quan ahir anàvem amb la Rita: "Em tracta comm si fos una criatura. Em diu què haig de fer." Ara, "Pren el lloc d'en Pere". Que cansada estic de plorar!

He demanat a l'inconscient l'arrel de la irritació. El pare diu "Tu no em manes!" Juguem a "I ara què?" i m'haig de rendir. És massa fort per a mi. Sento l'actitud de la Roser molt forta, massa per a mi. Però no li toca manar-me. 

Medito i ve el pare, que juga a baralles amb mi. M'agafa els canells, "I ara, què?". Em sento atrapada. M'haig de rendir. Juga com un nen, no com un pare. 

Tots dos som els tres potencials. Puc veure l'energia que som; com, de fet, no hi ha força, només llum i amor. 

Dijous, 25 de gener de 2024

Vaig a veure la Lydia sense saber quina pedra duc a la sabata. L'escolto explicar coses que em posen la cella ben enlairada, però entre elles hi ha amagada la qüestió, que detecta el meu cos: els diners. 
[Al matí, cartes de la Seguretat Social informant de l'augment de les pensions; al vespre, Mediamarkt em torna els diners d'una compra; fa un moment, el record de la nena convençuda que a casa érem pobres]

Amb la Lydia, tanco els ulls i deixo que surti el que surti -gràcies, Anna, per ensenyar-me'n!. La creença, que no he deixat d'alimentar, que soc escassa i que no deixaré de ser-ho. Ep! L'hem enxampada. Aquest perdigó de plom esdevindrà llavor. Sé què fer-ne i sé fer-ho. Meditacions Dispenza, re-educació de l'inconscient d'en Blay, consciència i atenció a pensaments, paraules i fets. De moment, desbloquejo la compra de la placa d'inducció.

La nena creia que la roba que duien ella i la seva germana se l'havien donada unes nenes riques. El pare no podia saber que la petita ho trobaria real i important. Parlo amb ella... Som en aquell espectacle de patins, on les "riques" duen botes; jo sé qui soc: pau i plenitud. 

Divendres, 26 de gener de 2024

Faig una meditació de Dispenza, on es demana un senyal sorprenent. Aquest matí, mail de Caixabanc demanant disculpes per haver-me cobrat de més el 2 de juny -tema hipoteca- i sol·licitant com poder pagar-m'ho, ja que no soc clienta seva. Insòlit del tot!

Arrodonim: avui he cobrat les pensions, ahir Mediamarkt em va tornar els diners d'una devolució, trobo plàtans a 0,50 euros el kilo. He fet melmelada, bombons... El dia s'ha fet llarg, generós en temps. M'he sentit plena d'energia. Abundor a dojo. 

Amb el grup de The Work qüestionem "Se pone por encima de mí". Jo empro la situació de dilluns amb la Roser dins la Rita, dient-me com haig de dur la calefacció. He tornat a trobar el pare jugant a "i ara, què?", on la nena degué espantar-se. A la tarda hi connecto. Sento la seva por. Li parlo de què som. Torna a la situació i riu -"no em toques!"-, lleugera. Abraça a la seva aura el pare. La por es fon en amor. 

Ah! Per confirmar si he fet bé The Work, m'arriba proposta de la Roser per a una expedició a comprar taps per a pots. Estic cansada, no en tinc ganes; però sí, i tant. 

Diumenge, 28 de gener de 2024

Decideixo regalar-me temps i visitar la nena que va creure que sempre la guanyaven si hi havia un enfrontament, que va creure que era feble. Trobo dolors vells, de molt abans. No cal fer-ne una narració; sé l'ajut amb què compto i assumeixo el que va venint. 

• Mots compartits
• L'Imma
• Els textos de l'Imma
• L'espai d'en Perot
• Mots arribats d'ací d'allà  
• Imatges
• Música
• Joietes d'Internet
• El bloc
  • 2025
  • 2024
    • Gener
  • 2023
  • 2022
  • 2021
  • 2020
  • 2019
  • 2018
  • 2016
  • 2015
  • 2014
  • 2013
  • 2012
  • 2011
  • 2010
  • 2009
  • 2008
  • 2007
• Erol de mots
• Calaix de sastre