mots

a la xarxa

Setembre

Divendres, 1 de setembre de 2023

Regal: quedo amb la Raquel per fer un cafè. Hi ha més profes; entre ells, en Martí, que havia estat alumne meu. Encara se'l veu enfadat amb mi. Parlo amb ell, m'hi interesso, parlem de la feina... Finalment, li dic que el recordo molt enfadat amb mi; me'n diu la causa: no suportava que li fumessin la bronca somrient. Que bo! Incoherència! Té tot el sentit, però mai ho hagués pensat.

Jo li dic com el recordo: cridant-me "és que som nens!"

Som ara i aquí. Se m'acosta a fer-me dos petons i diu "Tot un plaer".

Al vespre, vaig amb la Roser a teatre a Santa Susanna. Canvien l'hora de l'obra, així que tenim temps de sopar en el bar. Quan sortim de pagar, hi entra en Martí -a qui no havia vist feia molt, a qui no veuré (sí, spoiler) en mooolt temps-, joiós de veure'm i explicant-me que va a sopar amb amics. Que generosa, la vida!

 

Diumenge, 3 de setembre de 2023

S'inicien uns dies en què apareix inflamació per mans, braços, orelles, esquena, cames... Fred interior, cremo per fora. Està sorgint ràbia, que afecta fetge i vesícula biliar. El repte és viure-ho sense patir-ho.

Vaig practicant amb les respiracions de Wim Hof i les dutxes fredes.

 

Dilluns, 4 de setembre de 2023

Mariona m'envia missatge per si avui necessito que parlem. Trigo a adonar-me que avui és 4 de setembre. No, no ho necessito. No sento res especial perquè la terra hagi fet quatre voltes al sol d'ençà que ells dos van morir.

 

Dimarts, 5 de setembre de 2023

Meditació: sentir el que no em deixa en pau; ara, el cos. Apareix ràbia. La sento; no, no l'expresso, dono espai per a sentir-la. Tristesa. No en busco la causa -més història-, només la sento i ploro. Llavors arriba la trucada de Mariona, just quan havia de ser.

"El temps de Déu és perfecte", em regala la Iseta, en saborosa conversa.

 

Dimecres, 6 de setembre de 2023

Caldrà que porti fèrula a les dents per dormir per protegir-les de la ràbia expressant-se.

Meditació post-ioga, on obrim el chakra del cor. Per darrera, surt un crit de dona. L'acullo, la tinc a la falda, la deixo anar espai enllà. Torna Mariona plorant als meus braços aquest matí; em permeto plorar també. Es farà un cabdellet que niarà plàcidament al meu cor. Percebo el meu cos com des de fora; l'estimo.

 

Divendres, 8 de setembre de 2023

Delícia de conversa amb en Xavier. Puc dir-li en veu alta com vaig fer meus els èxits de Mariona, com ara no m'importa què passa amb la seva carrera. M'importa elli.

 

Dissabte, 9 de setembre de 2023

El teclat s'emociona en escriure que he retrobat en Macari, ara que l'havia oblidat. El meu cistell -bé, el de la Sargantana Contacontes-, que havia regalat a la Txell Botey: ja no el feia servir, dormia en el fons d'un armari; calia deixar-lo marxar. I aquesta tarda, sense reconèixer-lo primer, l'he vist actuar a "Frederick". En Xavier n'estava molt cofoi, d'explicar-m'ho, d'ensenyar-me'l, de dir-me com l'ha reforçat. D'ell en surten els raigs de sol que el públic gaudeix tancat dins el cau. Quin paper tan important! L'he acariciat mentre en deia el nom -que la Txell i en Xavier no sabien-, amb un nus dolç al coll.  

 

Diumenge, 10 de setembre de 2023

Escric un agraïment, després de dies de sequera: "Agraeixo estar permetent-me percebre el que percebo, sentir el que sento, sense pretendre canviar-ne res, acceptant el que hi ha, tot el que hi ha. La pau que trobo darrera d'aquest gest no pot posar-se en mots". Ho sento més com un ancoratge que com un fet. Que bé que hi sigui!

Onades de ràbia, que no acabo de deixar arribar. Els tinc por.

 

Dmarts, 12 de setembre de 2023

"No pots ajudar ningú mentre creus que té un problema", em recorda Astrid. Cert, mentre crec que té un problema i que no és capaç de sortir-se'n; li falto al respecte, a més, si sentencio que jo sí que el sé solucionar. Si hi reacciono, hi ha quelcom meu que està pendent de ser sanat; aquest és el meu assumpte.

Sentir en el cos, com qui abraça una criatura espantada, les resistències (cansament, ira, desig d'evasió...).
Medito. Trobo el chakra del cor ple de por, fosca, espessa, gruixuda; ho omple tot. "Només és por"; hi entro, com qui baixa a un pou. De sobte, tot el que hi ha és un silenci espaiós.

 

Dijous, 14 de setembre de 2023

Angelo Dilullo: "Què hi hauria d'haver ara perquè jo no busqués la pau, perquè ja la tingués?" Apareix en Pere i toco una capa gruixuda de tristesa, que vol ser acollida, abraçada, sense l'excusa que estic cansada d'estar trista.

 

Divendres, 15 de setembre de 2023

Entro en aquella habitació. Hi ha els finestrals sobre l'abisme. De sobte, desapareixen. Ensurt, tot i que veig que no hi ha precipici; superfície plana de llum.

Segueixo aferrada al sortint d'un precipici que no existeix, els dits crispats. "Dona'm la mà". No força els meus dits, només em diu que li doni la mà. "Mira'm als ulls". Són els meus. "Estan tristos", dic; encara no han vist. Veig diversos ulls. "Els de Mariona", penso, i una força surt del meu cor cap a ells.

Jec sobre una plana superfície de llum blanca, càlida, flonja.

"Pots seguir somiant, però ara saps que això és el que hi ha".

 

Dissabte, 16 de setembre de 2023

A assaig, el massatge simultani de la Sílvia i la Gemma em porta a plorar. L'únic pensament que puc detectar és "mans que em toquen". Vaig al lavabo i ploro, ploro a crits, tremolo... Llavors agafo tota aquesta tristesa i me l'enduc a cantar. La màgia d'aquest cor! [Sí, amb tots dos sentits -que bona aquesta homonímia en català!]

 

Dimarts, 19 de setembre de 2023

"Don't shoot you!" i "Don't shoot the others", l'únic que se m'acut com a consell universal. 

Què aportar a una trobada amb un altre ésser humà? Presència i compromís. La resta és decoració.
 

 

Divendres, 22 de setembre de 2023

Connecto amb la meva aura. Hi trobo "Soc una mala mare" en el cor. Es revolta quan li dic que gràcies i adeu. Llavors l'abraço, l'agombolo i es fa tou, recollit, es fon i regalima cos i cames avall cap a la terra. Omplo el lloc que ocupava amb llum.

 

Diumenge, 24 de setembre de 2023

Estudiant el meu disseny humà, que recomana que esperi ser convidada, ahir a veu sistèmica vaig tenir pràctiques. 

La Sonia i l'Ester parlen; a mi em venen unes paraules que sento que calen, però decideixo esperar que hi hagi invitació. Acaben i la Sonia em mira i pregunta "Tot bé, Imma?", amb calma. Passo per alt aquesta invitació tan clara. Tant en els escalfaments com en la cançó, la veu està rara, com limitada. Llavors me n'adono: he escanyat uns mots que havien estat convidats a sortir...

Dimecres, 27 de setembre de 2023

Sec fent vainica i escoltant "Awareness explorers" sobre la ira. Arriba la part de la meditació; l'hauria d'aprofitar, intueixo, però la deixo passar. Acabo l'enfilada i truco en Joan de Reixach. La comunicació es fa difícil: el seu mòbil, diu, no va bé. I va pujant la ira.

Penjo i corro a buscar la meditació. La ira és viva, potent, em fa petar les dents, aferrada al pit, coll, mandíbula. Comença la meditació i ploro d'impotència, tan gran sento la ira. Deixo caure la història, però igual. No pretenc que marxi, la ira. Llavors ho pregunta: "Whose is this anger?" Com neu al sol, es desfà. "What or who is feeling it?" -- "Be this field where it is experienced, as all the other feelings and thoughts". M'adono com veig els pensaments que venen a mirar d'aturar el que ja és.

Agraïment infinit.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Powered by CMSimple - Diseny de Perot. - CMSimple Legal Notices - Formulari de correu - Darrera actualització: November 06. 2025 18:26:02 - Inici de sessió

Llicència de Creative Commons
Mots a la Xarxa està subjecte a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons