mots
a la xarxa
Octubre
Dimarts, 3 d'octubre de 2023
Meditació a "Movimiento vital". Por atroç a coll i cor. Hi soc. Es va desfent com glaçó al sol. El soroll del camió de la neteja ajuda que surti una capa gruixuda de ràbio. Hi soc. Al coll hi sento dolor-tristesa-ràbia. Tanta energia! Hi soc. Va regalimant per cames, peus i primer chakra cap a terra.
Amplio la consciència i el camió dels de l'obra, el gos que borda... tot hi cap, i tot ho estimo. Escolto el que comparteixen les companyes, puc veure els pensaments de "jo sí sé què li passa", "hauria de...", i deixar-los seguir el seu camí.
Torna a passar -quarta vegada- el camió de la neteja! Capa rere capa, com jo miro de fer, va netejant-ho tot.
Divendres, 6 d'octubre de 2023
Acabo la sessió de TRE i m'adono que el rellotge de l'equip de música, fora d'hora de fa setmanes, marca l'hora exacta ara mateix. Res, en prenc nota. Com també que de fa unes poques setmanes he tingut tres dejà vus, fenòmens que havien desaparegut de la meva experiència de fa dècades.
Aigües molt remogudes, darrerament.
Dissabte, 7 d'octubre de 2023
Veu sistèmica. Avui soc sola. Mentre escalfo, sento les veuetes limitants; les reconec i en sento els efectes, tot i saber d'on venen. Tanmateix, el mantra, on la veu es deixa anar en llibertat, es retroba, posa a dormir els de les veuetes i les llibretes avaluatives. Els veig; són tres amb robes marrons. Dormen deixats caure a les cadires. Ric llarg i càlid. Els reconec les bones intencions, sí, però millor que dormin.
I em llenço a cantar "Killing me softly", sobre una base només de piano. La veu brilla.
"Gràcies per haver-me esperat", li dic. Protegida pels murs que els tres avaluadors van construir-li, m'ha estat esperant, intacta, pura, a punt per a ser deixada anar.
Recordo el moment que en Ramon em va dir que no li agradava com jo cantava; tant que gaudia fent-ho, vaig plegar, avergonyida. No, ell no va fer res més que expressar la seva opinió; la interpretació i la decisió van ser ben meves.
"Approach everything with gratitude", diu Papaji. Everything.
Dimecres, 11 d'octubre de 2023
Tinc por. Qui té por? L'únic que pot desaparèixer.
Dijous, 12 d'octubre de 2023
Flonjo plaer el de seure a fer labor a casa de Mariona mentre elli treballa.
Divendres, 13 d'octubre de 2023
Treballo amb en Francesc. Quina pila de por, ràbia, dolor he trobat! Sort que ell sostenia el pal de paller, perquè jo sola ho hagués engegat tot a pastar fang! Sort que és prou bo com per no fer el que el meu ego esperava: que donés veritat al drama, que em consolés.
Dissabte, 14 d'octubre de 2023
La Natàlia, mentre seiem a Fimon's amb la Sílvia, em pregunta on em faig la prova d'intoleràncies alimentàries. Quan dic que vaig davant de la Monumental, la Sílvia pregunta si amb la Núria. De tots els centres que hi ha a Barcelona, la Sílvia -dona de llum- va al mateix que jo! Rialla còsmica.
Si la coreografia és exacta, i ho és, ho és per a tot; també per a la nevera espatllada un dissabte.
Visito la Maravillas, a qui fa un any acompanyo dins el voluntariat de cures pal·liatives. És a l'hospital; ara que ja no puc ser la seva voluntària, la ve a visitar la seva amiga. Quina baixada des de dilluns! Ja tot depèn de quant temps aguanti el seu cor.
Mentre vaig cap a la furgo, se m'acut que el que fem els voluntaris és ser-hi, prop de la porta de sortida, i donar-los la mà mentre s'hi acosten.
Notes del podcast "Awareness explorers" sobre la por:
Fear: resistance to what is. Honour my fear, as I honour everything that is.
Who is afraid?
Opcions: 1. be with the fear, fully. In what does it appear? 2. face it. Do it and see you live.
In fact, fear appeared to protect me, in an act of love.
What am I afraid really? Is it true?
Fear is caused by thoughts, which are based on future or past, which don't exist.
Why shouldn't I be afraid? "Fear shouldn't be" - is it true?
"That is fear doing its thing again".
Diumenge, 15 d'octubre de 2023
Aquest matí la porta de la nevera tanca bé i ja no hi ha la llum d'alarma. Això també és perfecte.
Faig la meditació de la consciència pura -hi apareix por i dolor al clatell i les espatlles; els honoro i segueixo. Connecto amb a Maravillas: "Suéltate en paz. Estarán bien. Las semillas están plantadas y regadas. Ve a descansar con Pepe". Obro els ulls i s'apaga l'ordinador; s'ha desconnectat solet el cable.
Dissabte, 21 d'octubre de 2023
Assaig. T'equivoques i et segueixen estimant. T'equivoques i et segueixes estimant.
A la platja pesco el pensament "Ell hauria de ser amb mi"; tot i que, en ser observat, es desfà, faig The Work amb ell. Inversió a viure: "Jo hauria de ser amb mi" - palmells junts i tornar a casa.
Gaudi de tenir Mariona a casa, cuidant-li, deixant-li espai. Converses honestes sobre coses que ens importen.
Diumenge, 22 d'octubre de 2023
Com bombolles en la superfície d'aquell puré que escalfem, apareixen els pensaments, les imatges. Les sensacions corporals se senten més endins, quan tinc els ulls oberts; quan els tanco, esdevenen bombolletes, també. A voltes, em sento el puré; algun cop, veig el pot al foc.
Dilluns, 23 d'octubre de 2023
Sec a la platja. Jugo amb la Lluna. "I ara, què?", "Que molesto?". I apareix la ferida, la pèrdua del pare.
Porto la tristesa al cor, com un bebè adormit, cap a casa. No la negaré ni la deixaré abandonada.
Vaig cap endins i honoro la infantesa amb ell. M'adono com el pare, tot i les absències físiques i emocionals, mai va deixar de ser-hi, incondicionalment. Sempre! No li calia entendre; això ho deixava a la mare. Ell senzillament s'oferia sense condicions. Fins l'últim moment. Va acollir tothom que m'estimava. Va cuidar Mariona. Va... Quina joia de pare!
Dimarts, 24 d'octubre de 2023
He somiat que necessito algú a qui explicar les meves pors. Pregunto i em diu que ho escrigui. Sec a l'ordinador i deixo que ragin els mots.
Dimecres, 25 d'octubre de 2023
"Tot passa dins teu". I he sabut que és cert.
Truquen de l'hospital. El 6 de novembre m'operen de l'hèrnia umbilical -ni ho recordava. Entro en un petit pànic: què podré fer, què no?
Soc amb la Montse -he vingut a veure l'Eudald-, qui corre a anotar que aquell matí em durà i tornarà, que estarà amb mi. Que bé!
Dijous, 26 d'octubre de 2023
Observo la meva impaciència per saber com li ha anat a Mariona el càsting de TV3. Sobretot, observo com encara pateixo per si jo ho faig bé, si s'ho prendrà bé... si li perdré.
Vaig a fer una higiene bucal. Aquest cop, mentre les mans treballen en la meva boca, en lloc de marxar cap de Pla de Barrés, em quedo a observar què sent el meu cos, què està passant, acceptant-ho tot. Aprofitar la classe de la vida. "La vida és la mestra" (Yolande Durán).
Divendres, 27 d'octubre de 2023
No guilt implied, però acabo d'escoltar com se sap que les emocions de la mare -química- passen al fetus. Lògc. Ok! "Això no hauria de ser aquí" ho vaig sentir també jo. "És un nen", també?
Sala d'espera de l'hospital. Em vaig enervant amb la veu d'una dona que acompanya el seu home en el mateix recorregut que jo. Finalment, l'incorporo, l'accepto, li envio amor. Quan surto de fer la radiografia, ella em somriu i fa un gest de complicitat. Feina feta!
Diumenge, 29 d'octubre de 2023
Practico a veure-la i somriure al que fa. Rectifico: a veure-les; n'hi ha un munt. L'Imma envejosa, l'Imma depressiva, l'Imma moralista, l'Imma racista... Deuen ser vergonyoses: quan les veig i les saludo amb el seu nom, s'amaguen.
"Viu!", em diu com a missatge la soca del pi del parc. Encara hi ha reïna sobre els anells a l'aire.
Dilluns, 30 d'octubre de 2023
Vaig a Sant Daniel, on s'ha estat uns dies Mariona. Saludo la germana Mercè -93 anys-, potent en la seva vellesa. La comunitat s'ha reduït a tres. Com tot, acabarà.
Mariona em diu que, si vull, pot tornar a Barcelona en tren. Li ho accepto i passejo per una Girona en mans dels turistes, aquest matí de dilluns festiu.
A classe de teatre m'adono -bé, recordo- que cert llenguatge a què m'he acostumat tant no és a tot arreu. Escolto com es parla de "persones horribles", com el "jo en el seu lloc faria el mateix" no s'entén. Convé molt que segueixi anant-hi.
Dimarts, 31 d'octubre de 2023
"No hay hacia donde avanzar".
Agraeixo a la meva crítica interna la bona intenció, tot i els nuls resultats, i la convido a seure i descansar. En mi hi ha lloc també per a ella.
Vaig a buscar la mare a la residència, com cada dimarts des de l'agost. La trobo canviada: el to vital és molt baix. És subtil, però clar. Miro la Susi amoïnada.
[Demà al matí la durà a urgències a l'hospital de Mataró, d'on ja no sortirà viva. Tractada com de luxe, sense patir, farà el que jo intueixo quan sé que no està bona: morir el 6, quan a mi m'han operar del melic, del lloc per on el meu cos era unit al seu]
Powered by CMSimple - Diseny de Perot. - CMSimple Legal Notices - Formulari de correu - Darrera actualització: November 06. 2025 18:26:02 - Inici de sessió
Mots a la Xarxa està subjecte a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons