Dijous, 16 de març de 2023
Envoltades de pols i pèls en suspensió, no ho veiem fins que no ho il·lumina el sol.
Em deixo portar fins a Cala Santa Cristina. Mar, cel, verd, roques...

Visito la Maravillas, a l'hospital. Ja se sent a punt. "Nunca hubiera dicho que mi final sería tan feliz". Just a l'hora per a rellevar a la seva filla; just a l'hora arriben el net gran i la seva dona. Coreografia!
Meditació 7è chakra: Les fulles volen en el vent del cor. Laxament confia en la joia de Déu. Res a buscar. Tot és dins del cor de Déu. Confia. Déu és. Soc una peça imprescindible del seu puzzle. (Demà trobaré pel carrer una peça de puzzle, de la vora, tota blanca)
Vaig al Decathlon; necessito quelcom per transportar la màrfega de ioga. En una primera mirada, no veig res més que bosses -massa grans i cares- i màrfegues amb la seva respectiva cinta. Agafo el bloc que també em calia; quan em giro cap a la zona de les màrfegues, ho veig: una cinta sola, sense màrfega, sense etiqueta, que abans no havia vist, per molta atenció que vaig posar. Busco i res. No, no m'ho poden vendre... Així que l'agafo i cap a la meva bossa. Ho robo o m'ho han deixat per a mi? No importa. Jo hi veig una nova picada d'ullet, que agraeixo.
Divendres, 17 de març de 2023
Meditació. Com un far. Res a perfeccionar, a empènyer. Tot és en la (meva) ment.
Dissabte, 18 de març de 2023
Els pensaments són llum. Tot és llum.
Missatge de Mariona dient que ve. Se m'acut que ara ja sé per què el pis no es venia: ella em demana de quedar-se uns dies. Clar!
Abans que arribi, vaig decantant les cortines de pensaments-records del passat.
Quan l'acullo i plorem abraçadis, sé que no sé què fer ni què dir. I està bé. Avui li puc acollir amb els braços veritablement oberts, acceptant el que necessita, acceptant la meva poca traça, la que tinc.
Li escolto llargament. No hi ha consells més enllà de sigues amabli amb tu mateixi. Sé que no es pot equivocar: faci el que faci serà el que hagi de fer, una oportunitat més.
Dormo com si fos una nit normal. No, no li he comprat el seu dolor com el d'uni pobreti que necessiti la meva llàstima. No, no m'he cregut que hi hagi una opció bona que elli hauria de triar.
Diumenge, 19 de març de 2023
Meditació. Mariona, la situació... no són reals i ho sé. El cos-ment Imma, tampoc. No hi ha res a sostenir; només viure-contemplar la dansa. Equanimitat. No és possible equivocar-se.

Faig la turista al voltant de la Sagrada Família. M'eleva l'esperit aquella exaltació devocional expressada en pedra. Quina meravella
Sec en una plaça, envoltada de nens, pares, gossos, coloms... Gaudeixo de veure la pols que aixequen els peuets, l'escena de pare i nens, les fulles de les acàcies acabades de brotar... Quin regal!
Quin regal meravellós, la vida, es mostri com es mostri!
Dilluns, 20 de març de 2023
He caigut en un pou sec ple de punxes, que reconec construïdes de pensaments. Però hi he caigut.
Què ha passat? Al llarg del matí, Mariona ha anat covant un estat d'ansietat-angoixa... Ha esclatat mentre jo era al telèfon amb la Dúnia, que em recordava -ella, no, clar- que el pis és per vendre, el llibre per publicar. Quan he tornat a entrar del balcó, elli ja es vestia, recollia tot plegat i deia que marxava a Barcelona. Li he dit d'acompanyar-li -anava, a més, molt carregadi-, però ha dit que no, que no volia parlar amb ningú. I no, no li he dit que era jo qui necessitava ser-hi a prop, assegurar-me que arribava bé, ser al seu costat.
Un cop elli fora, ha sorgit dolor per veure-li patint, preocupació per pensar que prendrà decisions en aquest estat, un buit enorme en un niu que jo havia vist ple novament, un brutal aferrament que feia que els braços fessin mal de voler-li abraçar.
I no, no és a elli a qui veig patir: és una imatge en el meu cap. I sí, sé que el meu lloc és en mi, fent-li de far, res més. I clar, clar que veig que hi ha regal-lliçó...
La gran majoria d'allò après se n'ha anat en orris arrossegat pel tsunami de pensaments-emocions. Ok! Era examen del més alt nivell. Però, quina catejada!!
Cal millorar, pel cap baix:
- ser-me la millor companyia-estimar viure sola. La independència, davant el gaudi d'estar amb Mariona, es destenyeix d'allò més.
- confiança en la coreografia.
- desaferrament de la meva capa de supersalvadora. Elli ha de caure les seves caigudes; per a això vam quedar, no perquè no la deixés viure.
- arrelar-me immediatament que s'enfila l'emoció.
- des-identificar-me amb elli.
Aprovat, fins i tot amb bona nota:
- l'escolta activa.
- ser al costat, no a sota ni sobre.
- respecte a les seves decisions, m'agradin o no...
Surto amb la Lluna al vespre. El passeig, habitualment solitari i molt tranquil, inclou avui un noi que va borratxo; just quan passem, se li encara una dona, que sembla ser la seva mare, que l'increpa i amenaça amb "pudrirse en el hospital" y "hacerle saltar la cabeza de un guantazo". Mare que intervé com no toca? No sé, però segur que va per mi.
Aquesta tarda he visitat la Maravillas a l'hospital. Els ha donat un parell d'ensurts, en què ella no s'ha espantat. Envoltada dels seus, la por d'estar sola en un llit d'hospital ara li sembla impossible. Un "final feliz".
Duc la mare al CAP a fer la cura de la cama. Respira fent soroll i es cansa molt. Ho tornem a comentar, així que va una metgessa, que l'ausculta: pulmons, bé; "això és crònic". I la infermera llegeix el que jo no sabia: "insuficiència cardíaca".
Dimarts, 21 de març de 2023
M'he pescat envejant que la veïna obrís la porta i a dins hi hagués algú.
Meditació, inspirada en Gangaji: Don't do anything! Not even meditate. Let it be done through you.
Dimecres, 22 de març de 2023
Meditació. Descansa. No em busquis més. Ja soc aquí. La mort, les reencarnacions... formen part del somni.
Sovint em trobo encuriosida per la dansa. Cor obert a què vindrà, mirant d'acceptar el que hi ha.
Torno a fer TRE. No vull saber cap història; alliberar el que el cos emmagatzema.
Dijous, 23 de març de 2023
Sento li mevi filli desfeti en plor a l'altra banda del telèfon, 45 minuts de cotxe enllà. M'arrelo i escolto. "No sé què dir-te", però hi soc.
Veig la creença: "Una mare com cal s'enfonsaria amb li sevi filli". Però no. Quin sentit tindria seguir-li allà baix? En què podria realment ajudar? M'arrelo i li arrelo a elli, exorcitzant l'aferrament que em fa desitjar tenir-li a casa; "tenir"!
.jpg)
Curs de chakres. Anem pel setè. Quan en Miguel parla de la seguretat dins l'úter, el meu cos reacciona: no, "dentro de mi madre" no hi estic segura. Ni recordo tendresa ni carícies de quan era petita -la meva germana diu el mateix. La mare ens podia donar el que tenia; no havia rebut afecte ni abraçades de la seva, que tampoc... La cadena que jo, inconscientment, vaig voler trencar amb Mariona.
Divendres, 24 de març de 2023
Meditació. Invoco la mare i recordo les seves mans pentinant-me, curant-me; torno a ser amb ella a la remallosa, explicant-li pilons de coses mentre anàvem a comprar, quan jo tornava de la facultat; els farts de riure i ballar sardanes, la complicitat de llargues tardes de parxís... Venen, també, records feliços tot saltant damunt del meu llit, disfressant-me, corrent per la casa, jugant al celler, enfilada, saltant esglaons de l'escala de l'eixida...
"A lo que respondemos es a la historia que nos contamos", diu en Miguel. Refem el relat! Byron Katie diu que mai és tard per a tenir una infantesa feliç.
Everything is taken care of.
Dissabte, 25 de març de 2023
Meditació. Indago en la incomoditat amb la mare. Por a la meva decrepitud, a la meva fragilitat. Restes d'identificació. Qui té por? En la boira lluminosa del no sé apareixen formes -records, pensaments. Deixa'ls ser fins que t'adonis que no són.
Sorpresa? Aquest matí em truca la mare; sona ferma. "Pensava en tu". Diu que ahir em va veure marxar trista. Se m'escalfa el cor.
M'he llançat a la piscina de demanar a coneguts i amics il·lustradors que facin imatges per a Agraeixo... Uf! Fet! Em contesten súper ràpid que sí la Zina, la Roser i en Santi. Un pas més...
Diumenge, 26 de març de 2023
El coreògraf no (em) porta mai res dolent. Dolorós, dur, difícil, potser sí; però dolent, mai.
.jpg)
Ara que ja vaig per marxar-ne, m'adono de la constant presència del far en les imatges d'aquest pis. Avui, a més, com a obsequi dels Jocs Florals, un far de ceràmica. Serà amb mi al pis petit.
Ha estat tot un regal poder regalar a una desconeguda que duien en una cadira de rodes el ram que m'havien donat i que la Molsa destrossaria. Hi he afegit el desig d'una feliç primavera.
Dilluns, 27 de març de 2023
Per una d'aquelles caramboles del coreògraf, soc jo qui ensenyo el pis a una mare i el seu fill, just avui que la Carme contactava preguntant si hi havia novetats. Se'l volen quedar, però caldrà acabar de negociar el preu.
Dimarts, 28 de març de 2023
Els pensaments sobre el canvi de casa, sentint, a més, Mariona moure's per aquesta, bullen. Repte: ser qui els veu, no qui és arrosegada per ells, que són meres propostes neuronals.
Observo la meva necessitat de donar als compradors -la Conxi i en Mikel- de tot, amb l'ajut del regateig que han dut a terme amb el preu, que ens ha fet riure d'allò més amb en Carles.
Ja hi ha cinc il·lustradores treballant per al llibre. Gràcies!
Dimecres, 29 de març de 2023
God is.
Who is? no-body is.
Let me let go (Kae Tempest)
Ja firmades les arres de compra del pis, queda un pessigolleig de nervis. De i ara què?
Meditació. Soc l'espai on tots aquests pensaments apareixen i es fonen.
Dijous, 30 de març de 2023
Em trobo amb la Conxi i en Miquel a l'oficina d'en Carles. Una punxadeta al plexe m'indica que hi haurà problemes. I ho veig: són els meus mestres i no hi ha problemes, només situacions que cal viure.
Divendres, 31 de març de 2023
Comencen les lliçons: diuen que en el preu del pis anaven inclosos els electrodomèstics. Penso que em menteixen, penso que volen prendre'm el pèl; penso. Demano veure la innocència dels meus germans i, des d'aquí, puc negociar.
Da todo a todos. (Byron Katie)
Cuando crees que te falta algo, dalo (para saber que lo tienes). (UCDM)
Powered by CMSimple - Diseny de Perot. - CMSimple Legal Notices - Formulari de correu - Darrera actualització: November 06. 2025 18:26:02 - Inici de sessió
