mots
a la xarxa
Maig
Dilluns, 1 de maig de 2023
"No sé res. És horrorós", diu la mare, en aquell estat semicomatós en què ha caigut. Ho diu la mare, espantada, molt acovardida; ella que, com diu, "presumia" de no haver estat mai malalta. Segons diu, ara n'està pagant la factura.
Dissabte, 6 de maig de 2023
Entre la mare i li filli em sento atrapada. Aquesta cadena, òbviament, és cosa meva; és assumpte meu decidir si la trenco i ens alliberem totes tres.
Diumenge, 7 de maig de 2023
Si soc impostora és perquè vull que hi hagi el que no hi ha, però que ho sembli. Perquè no abraço el que hi ha si no encaixa amb el que crec que hi ha d'haver.
Dilluns, 8 de maig de 2023
Darrera nit de Mariona a casa meva. Ens diem de tot cor que ens trobarem a faltar, que ens estimem.
Que bell tenir en Quico i en Xavier (ah! i la Laia) portant amb feines i treballs el sofà-llit fins a la furgo. Que bonic en Quico: "No has de demanar-me ajut; em dius on i quan hi haig de ser". I a Barcelona, en Pol; quina força dolça té aquest noi!
Dimarts, 9 de maig de 2023
La foto dels peus de Mariona en el seu llit a casa seva em commou intensament, a més de ser una imatge de pintura intimista molt potent.
Dimecres, 10 de maig de 2023
La coreografia, sempre mil·limètrica, ha permès que el trasllat de Mariona s'acabés sense que jo tingués data del meu.
Segueixo donant tot a tothom. Quin descans! Quin regal!
Dijous, 11 de maig de 2023
"Necessito", "hauria", "quan": mots alarma.
Dilluns, 15 de maig de 2023
Meditació. Ningú a fora a qui demanar ajut. Invoco Jesús en mi; jo soc ell, soc en Pere... Soc allò que s'adona que observo. Soc el camp. I am. "Gràcies!", l'única pregària.
"Examen" d'avui: la compra del pis s'endarrereix, pel cap baix, tres setmanes. Tempesta de pensaments que no aporten res -de bo. Sort de The Work per fer-ne net! Connecto amb "em donen temps", i segueixo preparant-ho tot com si ja anés a marxar.
Dimarts, 16 de maig de 2023
Meditació. L'Amor ho és tot. L'Amor experimentant-se com a ira, com a... No nega res. Estima cada pas de la coreografia, que Ell és. Ho abraça tot; m'abraça a mi, fins i tot quasn no m'adono que m'abraça. És el que soc en essència, sota les capes de la identitat inventada. Quan n'aixeco una, Ell és allà per a abraçar-la; llavors, ella es desfà.
Dimecres, 17 de maig de 2023
Agraeixo a l'ascensor que li fallés, a l'Antoni: el marxant malcarat ha tingut por i he baixat amb ell; així he vist en mans de qui deixava el rellotge de paret que tant estimava en Pere. Quin regal com el comprador l'ha mirat, com l'ha agafat, gairebé amb reverència. El silenci al pis així no farà tant de mal.
Decideixo donar la foto del far embestit pel mar. No, ja no el sento amb mi.
Divendres, 19 de maig de 2023
Meditació. Sota la gruixuda carcassa de cera del personatge, el llac d'aigües tranquil·les que soc emana llum, escalfor quan li ho permeto, tot i que jo no faig res, és fet.
L'ansietat i el cansament pel trasllat, en què trobo a faltar en Pere, es manifesten en el cos físic en forma de dolor als turmell i peu drets. Haig d'aturar-me. Dilluns reprendré el que cal fer; ara, cal descansar. Aquest cap de setmana no haig ni d'anar a Badalona: aniré amb la Rita i la Lluna a la muntanya, on hi hagi un riu.
La Maria, la meva físio, tan bona llegidora meva, observa que duc el braçalet amb tres peces, que el bellugo quan parlo dels tres mascles que ja no tinc -pare, Pere, Lin-, de les tres dones que estan lligades -mare, Mariona, jo. Aquesta tarda faig un ritual d'alliberament i reformulació dels vots, i demà deixaré el braçalet prop de la Llavina.
Dissabte, 20 de maig de 2023
Anada a la Llavina i més enllà riu amunt. Verd i aigua, lenitius potentíssims. Hi he portat el braçalet, que he llançat al riu; el mateix que he fet amb l'anell de plata amb què em vaig "casar amb mi": pesava i no em cal. "Em preparo per a morir abans de morir". Joia en el despullar-me.
Sec entre els arbres a tocar del riu. L'energia és gairebé palpable; silencia la ment xerraire, em sacseja suaument el cos. Ploro. El cel, també ho comença a fer. D'acord; tornem al camí.
Passo per Sant Esteve; m'hi assalten els records. Els veig, finalment, com el que són, com el que és Mariona, la mare, l'Imma...: imatges creades ara en la meva ment petita. Clar que fa mal aferrar-s'hi: són fum, ni això i, quan m'hi aferro, tot el que aconsegueixo és fer-me mal en clavar-me les ungles al palmell.
Torno conduint deixant-me guiar per decisions que descobreixo quan es prenen. Sé on vaig, clar, però em permeto ser conscient del joc del coreògraf.
Quins regals!
Dilluns, 22 de maig de 2023
Comença el dia amb una diarrea d'allò més potent. "Gastroenteritis", penso, i em venen ganes de vomitar; retiro el nom i queda només deixadesa i intestins irritats. Dormo i descanso: s'ha mogut molta energia i ara toca això. Ho aplaço tot a demà, avui faig festa.
I no, no és xulo viure en un pis buit! Ho accepto i ho faig però no vull fer veure que m'agrada; no deixa de ser una mena de "postureo" que vull deixar caure.
Dimarts, 23 de maig de 2023
Meditació. Em sento abraçada. Torno als braços d'en Pere, al seu pit, al tacte de la seva túnica marró. Missatge? "Eleva el cor. Tot és allà" Un xic més tard, "Confio en tu".
Take your time to smell the flowers, diu l'Astrid.
La sensació de vague malestar ha deixat pas a gana i son. Dormiré i menjaré, sense narrativa.
Dimecres, 24 de maig de 2023
Nova semblança amb la mare: pressió arterial alta. Ok! Truco a l'Eudald i començo a prendre olivera.
Vaig a la perruqueria i la Rosa (sic) em talla el cabell ben curt, com m'agrada a mi, com em veig jo.
Continua la pràctica d'ara no toca i no patir-ho.
Dijous, 25 de maig de 2023
Meditació. "Eleva el cor. Estima per damunt de tot. Estima-ho tot. Accepta-ho tot; és el que hi ha. Només pots ser ara i aquí. Confia".
Let stillness be. Em puc adonar que penso opinions. Let them drop! Enxampo un pensament. Let it drop.
Segueixen els aplaçaments i vejam què en faig. Doncs destriar què és urgent, què puc fer i què deixo per quan sigui.
Convoco l'equip de trasllat!! Sí, faré el que deia que s'havia de fer quan en Pere es matava a fer-ho tot sol. Li/ens ho devia. I, sí, demano ajut.
Diumenge, 28 de maig de 2023
Vinc de fer la confirmació, sense haver-ho planejat ni res.
Surto al carrer, oberta a tot. Una noia camina davant meu amb la seva filla; no sé què em diu que van a missa. Són tres quarts de dotze. M'omplo de desig d'anar-hi. Matí deliciós, carrers amb flors i música, i jo cap a dins.
I no, no és una missa qualsevol: set adolescents celebren la confirmació. Sento al vicari episcopal: "Déu ens parla en les coses senzilles". Allà, dempeus, amb el cap buit, se m'acut "no entenc res", i està bé. I, tret de "lluitar contra el pecat", puc contestar al unisó amb aquests joves. Ara, en plena consciència, ara que no ho necessito.
Acabo de llegir aquesta novel·la de Glòria de Castro, esplèndida. La protagonista, per cert, també té una hèrnia umbil·lical.
Gol entre les meves cames a favor de l'ego, llest com una fura. Quan parlo per telèfon amb la mare -que és amb la Susi-, aprofita per colar-hi la soledat: elles són dues, jo estic sola. Com preten deixar-les anar -mare i Mariona- amb el fantasma de la soledat fent soroll amb les cadenes? Rectifico: amb mi escoltant-les.
Dilluns, 29 de maig de 2023
Si sabessis Qui camina al teu costat pel camí que has triat, seria impossible que experimentessis por. (UCDM)
Dimarts, 30 de maig de 2023
A Twitter trobo una cita de García Márquez, que diu, si fa no fa que envellir bé implica un pacte honest amb la soledat.
Truco en Vari, qui, en una conversa llarga i saborosa, em parla de la "soledat auto-acompanyada". Em sento tan beneïda...
Powered by CMSimple - Diseny de Perot. - CMSimple Legal Notices - Formulari de correu - Darrera actualització: November 06. 2025 18:26:02 - Inici de sessió
Mots a la Xarxa està subjecte a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons