mots
a la xarxa
Juny
Dijous, 1 de juny de 2023
Ja està fet. El pis de Sagnier, on avui passo l'última nit, ja no és meu.
Matí d'observar-me observant la Conxi i en Mikel, posant-hi amor. Quina joia la tranquil·la companyia d'en Carles! Asseguda a la sala del notari, mentre esperàvem, m'he trobt escolant-los dir tòpics de tot molt malament i empitjorant. Silenci a la ment, atenció a la respiració, cap judici.
A la tarda, com porto fent uns dies, el frenesí del matí i el migdia ha deixat pas a aturar-me: res d'empaquetar. Lectura, cant, passeig, fer pa.
Estic llegint a un ritme ràpid llibres de la biblioteca. Ara, un d'un neurocirurgià, el dr. Marsh, Ante todo no hagas daño. Fascinada amb les narracions d'operacions de cervell.
Porto tres o quatre dies menjant sense llegir, observant-me molt el cos, mastegant lentament... Menjo menys i em sento molt millor.
Vaig escoltar una entrevista a uns homes que practiquen la inèdia. No és el primer cop que em fascina el tema: el que manté viu el meu cos, densa l'energia que el manifesta no és ell mateix. Necessito menjar perquè així ho he cregut, així se m'ha condicionat? Menjo com a addicció? Trobo en el menjar compensació a mancances emocionals?
He decidit, senzillament, observar sense forçar res en cap direcció. Ja no devoro mentre tinc l'atenció somewhere else. Quelcom més sa ha aparegut en els meus àpats.
Divendres, 2 de juny de 2023
Cremo, per no llençar-les, les notes que tenia enganxades a la torre de l'ordinador. Crema el paper amb facilitat; només en queda un bocí. La paraula que s'hi llegeix és "AGRAIR".
Dilluns, 12 de juny de 2023
Observo aquest cicle, que tan bé conec: tinc por -no sé què fer, no controlo, em sento acorralada. Opto per la violència, que em dona una sensació de vida, de força; a continuació, arriba la culpa, i nem-hi.
Dimarts, 13 de juny de 2023
Cuino per a la Roser. Celebrem la inauguració de ca meva amb el cava que em va regalar l'Andrea. Que bé s'hi està, a casa! I compartint-ne l'espai amb algú que estimo...
Ahir el Cutxirripú va anar amb la Giula, a qui li encanten els gossos. Avui, la Frida ha marxat amb la Roser. La joia de deixar anar.
Dilluns, 19 de juny de 2023
En l'acte de mirar no hi ha separació; fins que no hi ha interpretació -"jo estic mirant allò"-, no hi ha subjecte-objecte. Llavors es crea la distància. Quan només escolto hi ha una sola cosa; quan interpreto, ja n'hi ha dues: jo i el so.
Parlo amb la Sílvia, la psicòloga de Llavors de Vida de Fundació Hospital, sobre el meu cos dient que no a anar a una residència, tot i que se m'hi ha demanat, i sí a domicili o hospital on sigui. Em sento dir què hi ha en el meu subconscient: crec el fantasma de la residència com un aparcament, un magatzem de deixalles humanes. Si hi vaig, jo seré una d'elles. Entrar-hi i ser mirada em fa sentir atrapada, com si no en pogués sortir.
Dijous, 22 de juny de 2023
Decideixo que el "pis petit" passi a dir-se "el niu".
Divendres, 23 de juny de 2023
La mare desaprova tant el meu cabell ben curt que ni me n'ha dit res. Sento el pes feixuc que li atorgo a la seva opinió. Material boníssim per a fer The Work!
Regals d'un matí a les botigues. A can Sauleda soc espectadora d'una conversa en què una dona recorda a dues amigues que el 30 se'n va. A una residència. La família no en vol saber res, ella està sola. Ho diu amb conformada tristesa. Les altres no l'animen pas; de fet, li recomana una que resisteixi. Jo recordo la conversa que vaig tenir amb en Francesc Coll, en què em mostrava la residència com a espai comunitari. Parlaria amb aquella dona, però no és lloc ni moment. Trobo pel carrer la Queralt Botey, que es disculpa per no have vingut a ajudar en el trasllat. Em sento dir-li "Hi éreu tots, els que hi éreu i els que no"; i penso en acabat que quines coses tan boniques que dic.
Nada que empujar. Nada que hacer. No hay donde ir. Descanso profundo. Ya estás en casa, nunca has salido de allí. Tothom se'm presenta perquè aprengui a estimar, la meva única funció.
Dissabte, 24 de juny de 2023
Sessió de rebirthing. Em sorprenc contestant rotundament que sí, que era una nena feliç, hi havia llum en el que veia. Quina bona collita per a l'autoindagació!
Diumenge, 25 de juny de 2023
Venen a dinar la Susi, en Josep M., la mare, l'Eudald i la Montse. Connecto amb una capa de judici molt potent. Sé que qui em jutja soc jo; qui, si no? Sec a veure on em porta aquesta por a ser jutjada. La mare i la iaia em renyen. Torno al taller de modista de la Pepeta, hi canvio el record. La Pepeta em diu que no m'amoïni, que fent i desfent aprèn l'aprenent. Les companyes per qui em sentia jutjada em diuen que s'alegren que els expliqui coses meves, que senten enveja perquè ja no són joves com jo.
Ve un record que no és meu: un home gran m'agafa massa fort. Tinc por. Em sento bruta, molt. Aplico neteja energètica i arribo a la pau.
La Susi i en Josep M. deixen la mare davant de casa i van a aparcar. Inexplicablement, triguen una hora ben bona a tornar, tots dos molt cansats. En Josep M. marxaria, però es queda a petició de la seva dona. A taula, expressa com se sent. Crec que és el primer cop que el veig així, mostrant-se vulnerable. Puc mirar-lo als ulls, agrair-li l'actitud, parlar amb ell amb naturalitat. L'àpat flueix molt agradable.
Feliç que la mare hagi estat a casa.
Dimarts, 27 de juny de 2023
Meditació. Angoixa al cor. Hi veig la criatura cargoladeta. Costat dret molt feble energèticament i amb dolors. Demano ajut. Vaig al camp i hi trobo "el nen ha mort". És al cor. Hi deixo entrar llum. Lleugeresa. Sento les companyes del grup sostenint l'espai. "Jo soc l'espai on tot té lloc, en infinita expansió instantània". "Jo soc l'instant on tot succeeix". Veig en el 6è chakra la llum de la Font, que em banya en gratitud. Cos en altíssima freqüència. No vull tornar. "Torna a fer els plats", i torno a la densitat del cos físic.
Acabo de tallar-me a màquina tot el cabell. M'hi sento molt bé. Segura, bonica, "amb personalitat". Recullo afalacs pel carrer i hi contesto "oi que sí?".
Nova lliçó de la Conxi i en Mikel, ajudats per un home que ha estat cridant a la plaça llarga estona, com jo he seguit cridant-me, fins que me n'he adonat. Les lliçons valen diners a les acadèmies, oi? Aquesta, 55 euros d'un flourescent que els ha petat i que em reclamen a través d'en Carles. Abans que hi hagués discussió, jo ja l'he projectat i l'he evitat "hàbilment". I el de la plaça m'ha mostrat que la discussió projectada i hàbilment evitada l'he estat mantenint dins meu una bona estona. Gràcies!
Divendres, 30 de juny de 2023
Em deia un dia la Gemma Polo que millor que saltar al buit, caure-hi. Jo suggereixo deixar-se rodolar cap al buit. Matissos que no són menors quan hi ha la por rondant.
Powered by CMSimple - Diseny de Perot. - CMSimple Legal Notices - Formulari de correu - Darrera actualització: November 06. 2025 18:26:02 - Inici de sessió
Mots a la Xarxa està subjecte a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons