mots
a la xarxa
Desembre
Divendres, 1 de desembre de 2023
L'amor només es coneix a ell mateix; no hi ha un jo i un tu, un subjecte i un objecte.
Recordo el compromís de caminar cap a tenir un món psicològic transparent, on no hi hagi res que vulgui amagar.
Dilluns, 4 de desembre de 2023
Esmorzada, sec a fer ganxet tot escoltant Gangaji. Torno a sentir-la explicar com Papaji li digué "Stop. Be still".
I ha començat.
Un fred absolut, plors, por, pànic, tremolor i petar de dent. He trigat ben bé mitja hora a trucar en Francesc. "Has entrat en fred", em diu i em recomana que camini, pugi escales, miri així de fer entrar en calor les suprarenals.
No ha funcionat.
He vomitat dos cops, i anat de diarrea un parel de vegades.
Nova trucada, i una tercera a les quatre, quan ja estava millor.
En un moment donat -la memòria és confosa- he notat molta calor. El següent ja era febre -ara calor, ara fred. He pres un analgèsic i, finalment, he pogut dormir al sofà.
La Susi ha vingut, disposada a dur-me al CAP, però li he dit que no. La crisi ja era fora. He sopat amb gana pa amb tomàquet i formatge, i a quarts de vuit m'ha trucat la infermera interessant-se per com estic, recordant-me que consulti i compti amb ells.
No sé -i no ho he volgut investigar- què s'ha descongelat dins meu, però n'hi havia un bon tros.
Seure i parlar amb la meva germana. Quin regal!
Dimarts, 5 de desembre de 2023
Què estic evitant? Tristesa? "Quan puguis sostenir-ho, se't mostrarà. Com ahir. CONFIA! Be still and listen."
There's a hole in my chest (where the rain sets in).
Tristesa-ràbia per la desaparició de la que pot, la que fa -la mare.
Tres dones m'han dit que vindran avui. Són les quatre i no sé res de cap d'elles. La roba del sofà i la del llit són per posar, la sorra de les gates per netejar. Algú vindrà, decideixo. I deixo anar.
Ve l'Alba, fa la feina i berenem juntes. Quin mirall! Em veig a la seva edat -27-, també nerviosa, també sensible, apassionada...
Sense trucar, ve la Virtu. Porta una escudella per a dos dies, deliciosa. Demà diu que durà croquetes i que li guardi feina.
Aviso la Cristina, que diu que volia passar més tard. No cal.
Quanta companyia!
L'Anna m'envia fotos i un vídeo de la Lluna. Com la trobo a faltar!
I doll d'escalfor, com vingut de tota una altra vida, els dos vídeos resum de l'espectacle final del Biberó. El d'estiu, que al d'hivern no hi vaig anar: no ho sabia, però havia de ser amb la mare els seus últims dies.
(No és pas aquest, cap dels vídeos de què parlo; però és que, tot remenant per internet, he trobat aquestes imatges on hi ha en Pere explicant el conte de l'elefant i la formiga, que tant li estimo; hi surto jo, explicant el conte d'en Climent, i també algun primer pla de Mariona.)
Dissabte, 9 de desembre de 2023
No escric aquests dies: costa posar tot plegat en paraules. Així que ho accepto. Acceptar i confiar porten sempre pau i sorpreses agradables. Tot i així, sovint em prem la impaciència: "No puc perdre el temps". Ja, ja sé que la coreografia marca els temps i el tempo...
Estic escoltant les gravacions del "Curso de psicología de la autorrealización" d'Antoni Blay Fontcuberta. Esplèndid en el contingut i en la claredat de l'exposició!
Tornem-hi, és clar: viure, observar, ser-hi del tot en tot moment, auto-indagació honesta i rigorosa.
Diumenge, 10 de desembre de 2023
Topo amb la força que arribo a donar-li a la impotència per a fer me mal amb ella. Observo, faig The Work i a seguir.
Dijous, 14 de desembre de 2023
"On hi ha l'arrel d'aquest meu no poder deixar descansar les mans?" Venen respostes.
Soc a la cuina de ca la iaia. Ella feineja, insisteix que cal anar arremangada. Jo no sé què fer amb les meves mans. No crec que m'ho diguessin directament, però "gandula" ressona com a brutal desqualificació. Ho és qui està sense fer res. La mare ho deia d'ella mateixa poc abans de morir, jo de mi quan vaig estar amb salmonel·losi.
Recordo la mare fent mitja mentre passegem pels volts de Sant Julià; estem de vacances. La iaia Dolores, ben vella, explicava el que acabava de fer quan la trobaves asseguda a la seva cadira. Jo fent ganxet de ben petita... Amb les mans escric 1964, l'any que vaig aprendre a escriure.
La importància de sentir-me forta, vàlida, potent.
Divendres, 15 de desembre de 2023
Faig The Work amb "Pensarà que soc una gandula". En surten perletes: "Si les meves mans paren, em moriré", associat a "No fer coses es desaprofitar la vida". "No sé viure sola" - tapo la soledat amb activitat, droga emocional. Com aprendrà Mariona a parar, mentre jo no ho faig?
Com a inversió a viure, se m'acut posar les mans palmell sobre palmell i tornar a casa-silenci.
Dilluns, 18 de desembre de 2023
Després de l'adrenalina del concert d'ahir, doblement gaudit perquè creia que no podria, avui sento resistència a centrar-me i reprendre les activitats habituals d'abans de l'operació.
Mar grossa interior. Sé la calma el fons de l'oceà. Aturar-me i mirar-la és el que sembla que no sé fer.
Primera visita amb l'Àngels Pujol, dentista d'encaixada ferma, cara destapada, explicació didàctica i solucions clares. Que segura m'ha fet sentir, que ben acompanyada!
Passejo després per Sant Vicenç de Montalt, sota un sol rotund. Sec a tocar del cementiri, encimbellat i amb cadenats a les portes.
Un soroll darrera meu activa la por. "Hi ha perills en el món per a mi". Vejam... El perill, veig, no és perillós; no fa cap mal. Dolor en potència, no realitzat, que, en forma de pensament, d'imatge en què s'actualitza un dolor potencial, genera dolor emocional real. In other words, quan m'espanto -sí, jo m'espanto a mi- per una possible caiguda, no prenc cap mal real, tret dels químics que engego al reg sanguini, que m'alteren.
Dimarts, 19 de desembre de 2023
"Em sento tan ben tractada!" i sorgeix la memòria de la mare asseguda a l'hospital. I "Camino sobre les seves sabates". Allà mateix, al parc, qüestiono aquest pensament. Interessantíssima, clar, la resposta a "Què o qui seria sense aquest pensament?". Alliberadora la inversió "La mare camina sobre les meves sabates": he creat en la meva ment la mare a la meva mida, exacta realització del meu "jo ideal", a qui admirar, a qui assemblar-me. Selecció exacta de cada detall en què coincidíem, eliminació precisa de tots aquells que ens separaven. Tot made en la meva ment. Ho observo.
Ve el record del cordó umbilical. Destapo el meu melic. Guardo la gasa i l'esparadrap, que cremaré després amb la rosa del seu funeral i la flor seca del gerro. M'allibero i l'allibero a ella. Gest d'amor i llum que ens dec.
Dimecres, 20 de desembre de 2023
Aigües remogudes.
"Atura't!"
I no barallar-m'hi. Observar equanimament.
Com criatura que aprèn a caminar. L'impuls hi és.
La resistència, també.
Divendres, 22 de desembre de 2023
Dia llarg, ple de regals, fins ara, al vespre.
Trobo "Daniel" a Youtube en versió karaoke. Començo a cantar-la, i aquesta cançó que sempre m'ha fet pensar en en Dani, em toca de ple. Quaranta-vuit anys després de la seva mort, el veig força clar, davant meu. Sorgeix el plor, tristesa vella, però intacta, que ha de ser atesa.
Surto amb la Lluna. Una dona està dempeus a l'altra vorera i ho noto: el cos es fa petit, passo encongida, avergonyida de no ser com ella. Ep! Quin pensament ha impactat el camp emocional? "Soc defectuosa". Per si em calia, tres dones joves es troben per anar a sopar...
Cap a dins i m'adono que sí, que soc defectuosas respecte d'un patró de com és una dona que només existeix en el meu cap. Valga'm Déu! No és enlloc. Miro les dones que trobo pel carrer. No, no hi ha cap patró, només expressions diverses d'éssers humans.
A més, què sé jo de com se sent cadascú? Està tan cofoia amb ella mateixa com jo la veig? Més que probable que no.
Tot, tot en mi.
Diverses vegades avui m'he trobat en el "no sé", obrint el cor i trobant-hi un espai tan inefable... Casa.
Dissabte, 23 de desembre de 2023
Faig The Work amb "Em sento sola perquè ha mort el meu marit". Inversió: "Em sento sola perquè he mort jo". La dona que és a cal Paraire, matí assolellat de Nadal, rient amb Mariona i en Pere. "Deixa anar el cadàver". Observo que té tanta sensació de realitat com la imaginació -tan ben produïda- d'un accident que ha creuat per la meva ment aquest matí.
Fortament impressionada per la lectura de Born to be free de Jac O'Keeffe. En cito les paraules que gairebé m'han estabornit: The source of all thought is the thought of "I". [...] The very moment "I AM" presents, there exists an idea that burgeons with potential for identification. Identification gives rise to form. [...] As long as you believe that you are that physical form presented by thought, suffering will ensure: that is the package.
[Deixo aquí enllaç a un pdf a més perletes -si és que calen més paraules- de la Jac.]
A la tarda, he pogut veure també el pes dels pensaments inconscients i culturals: hauria d'estar envoltada de família tots aquests dies. La meva Gúmer -sí, doña Gumersinda la Comparátrix- s'ha posat a fer la seva feina; l'he deixada que fes però, en no fer-li cas, no sé ben bé com li he quedat.
Diumenge, 24 de desembre de 2023
"Jo esperava..." - patiment garantit.
Treu el cap un altre pensament ben arrelat: "Jo soc responsable de la felicitat de Mariona". El jo ideal de la bona mare? I tant! I s'hi suma, que sempre li ve de gust la gresca, la culpa: "Si elli pateix és culpa meva".
N'hi do aquestes dates, realment!
Dimarts, 26 de desembre de 2023
Camino pel bosc amb la Susi i sento clara, fonda, la sensació que que bo és tenir una germana gran.
Dimecres, 26 de desembre de 2023
Missatge de la Teresa Clofent, a partir del qual quedem per veure'ns divendres. Això aquest matí. Aquest vespre, la Susi em reenvia la felicitació de Nadal de la UOC: un poema de la Laia Noguera, la filla de la Teresa.
Buscar implica col·locar quelcom fora i en el futur. La curiositat implica mirar vejam què hi ha aquí i ara.
Divendres, 28 de desembre de 2023
Preciós dia. En destaco el dinar amb Mariona i la passejada que hem fet després. M'afalaga la seva confiança, sap que no li jutjo i em diu coses que són íntimes i delicades. Un honor i un plaer.
Detecto durant la conversa un "tema": els diners i la "justícia". Aquests dies acolliré a casa un company de recés de Cap d'Any. L'any passat vaig haver de dir-li que em pagués els 40 euros de l'estada a casa. Enguany, consulto els organitzadors i em diuen que ells no cobren res a qui es queda a casa seva. I surt la meva "rata" -com diu Mariona d'elli mateixi. Acabo en un terme mig: 20 euros tots els dies, però per dins segueix el rondineig.
Com que mai estem disgustats pel que creiem, miro a sota. Que no em pagui vol dir que... "s'aprofita de mi", "no em valoro prou", "hi ha una injustícia", "em pren el pèl", "em passa com amb en Ramon". Faig The Work amb "s'aprofita de mi" en una situació amb en Ramon que ha sorgit no sanada. Inversió: "m'aprofito d'ell" per engegar la ràbia que bull dins meu i mantenir el paper de víctima. Inversió a viure: "vull donar-me el que és meu" - pau, serenitat... Palmell sobre palmell per tornar a casa.
Powered by CMSimple - Diseny de Perot. - CMSimple Legal Notices - Formulari de correu - Darrera actualització: November 06. 2025 18:26:02 - Inici de sessió
Mots a la Xarxa està subjecte a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons