mots
a la xarxa
Abril
Dimecres, 6 d'abril de 2022
Dia d'inici i final: inicio l'acompanyament a la Maravillas, i acabo la formació per a voluntària.
Com que entre una cosa i l'altra, ambdues a Mataró, em queden un parell d'horetes i ma germana i ma mare són juntes dinant a Arenys, em regalo anar a menjar sola al Casino d'Argentona. Dia prou assolellat després de tan llarga nuvolada, passejos calmosos... i restaurant tancat.
D'acord, aniré fins al Carrer Gran; algun lloc o altre trobaré per a menjar i -encara més important- anar al lavabo. Erràticament m'hi acosto i acabo passant per la Plaça de Vendre, on han tornat a muntar la terrassa de la gent que porta el restaurant del Casino. Voilà!
Sec en una taula assolellada i, mentre menjo l'amanida i el tiramisú, observo i escric en el tovalló de paper:
Aleteig frenètic
de plaça estant.
Ganes de veure ma gossa.
Si tots som u, tant se val.
Em regalo dinar
coses bones
jo sola prenent el sol.
Ser aquí
com si mai
hi hagués estat.
Hi ha qui fa la turista per mi.
Agraeixo les fotos que mai no veuré.
Ell explica coses
i se sent.
Ella se l'escolta.
Tot va bé.
[Ups! Involuntàries rima i regularitat]
Diumenge, 10 d'abril de 2022
Cap de setmana de seminari amb en Gary Renard, autor de La desaparición del universo. Potentíssim!
Hi he pres notes, com no podia ser d'altra manera. Sé que quedar-me amb paraules és ben poqueta cosa, però és tot el que aquí puc compartir. Les deixo en anglès, no vull que perdin res en traduir-les:
"Seek not to change the world; seek to change the way you look at the world, change your mind about it."
"Think big!"
"Go through life in love."
"My real power is the power of decision."
"A non trained mind can accomplish nothing."
"Do your part now."
"You don't have to deserve anything. You only have to wake up and accept."
"Do yourself a favour and practice forgiveness.Forgive all the people in your life. It doesn't mean you'll never remember it; it means that it won't affect you."
"Can you find light analising darkness?, asked Jesus to Helen."
"A tranquil mind is not a little gift."
"You teach just by presence, as a reminder to others."
"Teach only love, for this is what you are."
"Be humble before God, great in Him, because it's what you are."
"What you believe in is what will affect you."
"We are the One appearing as many."
Dilluns, 11 d'abril de 2022
La profe que hi ha en mi es resisteix cada cop amb menys èxit a la joia de no saber, de no -pretendre- controlar.
En Miguel em descobreix una experiència fascinant: deixar-me cobrir pel "núvol del desconeixement". Esborrats els conceptes, les idees... només queda el que soc, despullat, honestament cert, absolutament inefable. Silenci, doncs.
Dimarts, 12 d'abril de 2022
Em sento com molt "despendolada", molt oberta. Proposo a la Roser Soms de dinar demà juntes; telefono en Ramon -de fet, acabo parlant amb la Mari, a qui truco en no contestar ell- per si estan bé. La raó, simplíssima: passant prop de casa seva, he pensant en ell i el chakra corona s'ha posat a mil, tot ell pessigolles elèctriques. Això darrer no els ho he explicat, clar...
A voltes em sento com si m'hagués de morir. I la ben endevino: el cos està pensat per caducar. I Jo haig de morir al personatge. Aquesta darrera mort és la que em fa aquesta basarda atractiva que sempre destil·la pels ulls del cos.
Il·lusionadament espantada.
Divendres, 15 d'abril de 2022
Fonamental recordar que trio el que sento. Em ve un terme que no m'agrada gaire i que fa temps que està de moda: empoderar; però aquest pensament sento que m'empodera, em torna tota la responsabilitat que he pogut posar, poso i pugui posar fora de mi pel que fa al meu estat d'ànim, al meu benestar...
Who would I be without my story?, oi, Byron Katie?
Recullo una idea de Lester Levenson: no es tracta de ser estimada, sinó d'estimar. Ho relaciono amb aquesta altra: l'important no és com em miren, sinó como els miro jo.
Dimarts, 19 d'abril de 2022
Vint-i-sis anys, ara que escric, fa del naixament de la Mariona. Quin regal, que no sé posar en paraules!
Aquest vespre, treballant -literal, practicàvem The Work-, m'adono de quantes coses que em fan sentir culpable creia oblidades; i que darrera de totes hi ha un pensament que, un cop cregut, no permeté cap altra acció que la presa. Va! Que només és feina...
Dimecres, 20 d'abril de 2022
Aquest matí he qüestionat "em quedo/estic sola", fonament d'haver continuat amb en Ramon, malgrat tot. M'ha dut a aquell moment que, petita, vaig separar-me del grup a Burriac -sí, he dit "separar-me"- i em vaig quedar agafada a una pedra vertical, sense saber-me'n sortir. No en recordo res més; però vaig "comprar" el pensament: "Si em separo és perillós: em quedo sola", i quedar-te/estar sola és perillós.
Dijous, 21 d'abril de 2022
Com em resisteixo a demanar a ajut, a acceptar que estic equivocada, tot i saber que l'ajut és poderós i és allà, que la correcció només espera el meu permís per a dur-se a terme!
Divendres, 22 d'abril de 2022
Quatre hores i mitja de Zoom + presencial amb la formació del Telèfon de l'Esperança. Era difícil per al formador, per als formands: no se sentia bé, la interacció era complicada...
Pensaments de ràbia, de rebuig, de menyspreu, d'impotència... No tots -en tinc més-, però una bona colla dels meus dimonis desfermats. Ni un instant en què se m'hagi acudit demanar ajut ni adonar-me que m'havia d'estar equivocant!
És en acabar, tornant a estar sola, que m'he aturat, he demanat ajut -"jo no puc amb això"-, i aquest ha arribat immediat. Clara consciència que he estat jo mateixa demanant amor. Somric i ho dono a qui sap què fer-ne. "Ets íntegra", és el missatge que rebo. Agraïment intens: em sento sostinguda.
Donar voltes al perquè de la reacció és una cortina de fum. Drop the story!
Dilluns, 25 d'abril de 2022
Meditació del matí.
"Puc xiular i em sentiràs".
"D'acord".
Un ocell comença a cantar.
"No facis soroll. Així et podràs sentir".
"No sé. No sé. No sé. No sé", repetia aquell noi al costat de la meva finestreta en ple carrer de Barcelona. No semblava que parlés amb ningú. El missatge era per a mi, mantra salvador en la següent tempesta emocional.
Arribat el vespre, decideixo treure'm l'anell que havia estat de casada en una cerimònia senzilla, però que omple de sentit la decisió que sí, que vull deixar anar en Pere.
Vaig a guardar l'anell amb el seu company i descobreixo que aquest no és al seu lloc. Se m'acut mirar i tampoc hi són les arrecades ni els braçalets que havien estat de la Victorina. Curiós que sí hi són els collarets, també d'or..
Festival egoic! Ja tinc pressumpte culpable -perquè el/la busco irremeiablement. Sec a fer un "Full de jutja el teu veí" i, davant meu, "casualment", la meva traducció del fragment de la trobada santa.
No sé.
Posaré la denúncia per la desaparició de les joies: la necessito per a l'assegurança, i no hi vull renunciar.
No sé.
Dimarts, 25 d'abril de 2022
He tornat a parlar amb ell. I era ell. Les seves expressions, el que ell sabia, el que ell vivia... I està bé. Bé com no podia estar aquí. I estem units. I això no li fa cap mal. Sap que estic molt enfadada perquè se'n va anar... sense mi. Diu que estic molt "ofuscada". Li sorprèn de mi. De mi, que sabia que ell és jo i jo soc ell. De mi, que el mantenia ancorat a la vida... tant com ell podia estar-ho.
Quines coses tan boniques ha dit de mi! Les que jo deia i dic d'ell. L'amor de la meva vida. Agraïment infinit per haver-lo tingut. Encara ràbia còsmica per haver-lo perdut en la forma.
No l'amoïna com estic: és el meu procés. Com a molt, li estranya que em costi tant sortir-ne. Però ho faré.
Li he pogut dir que viure sense ell se'm fa a voltes insostenible; a moltes voltes. Però que seguiré en la vida. Tinc un compromís per complir.
No cal deixar anar res. Succeirà quan hagi de ser, potser fins i tot gradualment.
Insisteix que prengui la paraula i m'expressi amb la meva pròpia veu poètica. Que la comparteixi. No li importa la seva, però puc incorporar-la d'alguna manera.
["Casualment", sec ara a escriure i, de sota un paper, apareix la llista d'editorials que havia fet i mai emprat per a "Mots a la xarxa"]
Parla de la nostra trobada com d'un regal. Naixerà un poema que es dirà "Com un regal".
[Trapella, quan arribava a Calella -la sessió, que havia de ser de constel·lacions familiars, havia estat a Sant Esteve, on ell vivia quan ens vam conèixer-, m'ha posat a la ràdio "Happy", la cançó que ell m'havia gravat com a fons de la meva mind movie.]
[Una altra trapelleria: he sortit de casa sense mòbil, llibreta, paper ni bolígraf. Cap distracció!]
Dimecres, 25 d'abril de 2022
La tempesta emocional s'atia en haver de donar algun nom a la policia per a la denúncia. Les reaccions són de fredes a passiu-agressives; i jo, vinga mirar de practicar el que he après, amb èxit variable.
Dinar sorpresa amb l'Astrid i la Mercè, que em/ens regala el missatge: "Et roben les joies perquè tu no vols acceptar la joia que ets". Touchée del tot. Parlant amb ella m'adono de l'enorme pes que tenien els nostres anells de casats, fets de joies del passat i que volíem regalar a la Mariona per quan es volgués casar. No, millor així.
Emprenyadors núvols de mosquitets-pensaments que pretenen sembrar la desconfiança contra tothom que tingui accés a casa. Sort que no són els meus pensaments i que, encara menys, jo soc els meus pensaments!
Esborrany de poema tot voltant per la muntanya. "Vull seguir-te, company de vida". Se me'n porta el silenci, la pau amb què connecto quan connecto amb ell...
Dijous, 28 d'abril de 2022
Aprofito l'energia de la ràbia per a escriure. N'estic molt cofoia.
Ahir, abans d'anar al llit, vingué el miracle que havia demanat i vaig veure el/la presumpte/a lladre de les joies amb agraïment pel paper en una obra el guió de la qual desconec, però que sé que m'acosta a casa.
Molt interessant el que m'arriba a través d'en Miguel: quan som bebès, sense cap consciència de separació respecte la mare, depenem de la seva reacció per a saber com estem nosaltres -la mare somriu, estic bé; la mare es veu enfadada, estic malament. Si no la superem, seguim vivint amb la necessitat de l'aprovació de l'altre per a sentir-nos bé, per a aprovar-nos a nosaltres mateixos; som addictes a la reacció de l'altre.
Obvietat que em va bé recordar: donem el que rebem -jo desconfio, desconfien de mi-, el que faig al proïsme m'ho faig a mi.
Decideixo el que vull veure. Miro i veig el que vull veure. Si decideixo veure la innocència en l'altre, això influeix en ell, que hi reacciona.
Powered by CMSimple - Diseny de Perot. - CMSimple Legal Notices - Formulari de correu - Darrera actualització: November 06. 2025 18:26:02 - Inici de sessió
Mots a la Xarxa està subjecte a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons