mots
a la xarxa
Juny
Dilluns, 22 de juny de 2020
Aconsellada per la Montse, visito des de El Port de la Selva els pobles de La Selva de Mar, encisador laberint de llars i flors, amb banda sonora de veus de nens, i, indicada per la Neus de La Selva, La Vall de Santa Creu, petit, gairebé recòndit, amb una font de grandíssim plataner que convida a passar-hi ben llarga estona.
Dimarts, 23 de juny de 2020
Vigília de Sant Joan, que començo a quarts de set, sortint de l'hostal Sa Tina (ara re-anomenat a la barcelonina "La Tina", perdent pel camí tot el salero de l'article) a El Port de la Selva.
Camino a l'ombra de la muntanya fins a Cala Tamariua, a aquesta hora ben deserta:
D'allà, el camí es fa més difícil: costerut, pedregós... però amb una bellesa feréstega que acaba d'amanir la vegetació, variadíssima, florida, ufanosa després de les pluges d'aquesta primavera. I aquest camí és el preu, justificadíssim quan hi arribes, per accedir a Cala Fornells:
Obligadíssim banyar-se en aquestes aigües netíssimes, tan fredes que desinflamen tota articulació cansada pel trajecte, que alleugereixen el cor en la solitud de pedra i verd.
També, clar, obligadíssim -què hi farem?- banyar-se en tornar a Cala Tamariua. Llavors, tocant al campanar les nou del matí, sentint com ja escalfa tant el sol, t'adones que sí, que calia llevar-se tan d'hora, que s'ho ha valgut molt i molt.
L'esmorzar al hostal és devorat sense pietat, com si no sabessis si hi haurà un demà...
Penso que ja he caminat prou per avui, que agafaré la furgoneta i, abans de tornar a casa, passaré a fer la turista per Sant Pere de Rodes. Ben equivocada! Vaig a Sant Pere, sí; i em torno a emocionar fins a les llàgrimes -com cada cop- en aquella església aclaparadora, però abans he grimpat a la recerca d'un menhir que no he trobat, però que ha estat l'Ítaca de la meva descoberta de l'Empordà a l'altra banda de la muntanya; he visitat la Santa Creu, poble antiquíssim (S. X-XI) les cases del qual estan començant a excavar (quina alegria en aquests temps, en què sembla que no hi ha res de res per a la cultura!). Tot això sota aquest sol de primers dies d'estiu, que sembla que té l'entusiasme d'un novençà... No, no havia acabat de caminar per avui!
Tanco el dia amb la càlida companyia de la Carmeta i la Montse tot parlant de tradicions de Sant Joan, mirant de complir-ne tantes com hem pogut. Dones sàvies i independents, aquestes entranyables bruixes m'han escalfat el cor aquesta nit de foc i aigua.
I amb aigua hem volgut començar el
dimecres, 24 de juny de 2020
anant a banyar a Cala Treumal, entre Blanes i Lloret. Ja hi havia força gent, però quina meravella, igualment!
Divendres, 26 de juny de 2020
Arribat ja l'estiu, recordo que, de fet, estem al "verano". M'explico. En alguns llocs de Castella, la gent del camp distingeix cinc estacions: la primavera, el verano, el estío, el otoño y el invierno.
La "prima-vera" prepara l'arribada del "vera-no", moment en què la natura està en el màxim del seu fruit; vindrà, després, el estío, cuando, passat el punt àlgid de producció dels camps i els boscos, la natura se agosta. Als que som lletraferits i naturaferits a l'hora aquestes coses ens posen la pell de gallina.
Powered by CMSimple - Diseny de Perot. - CMSimple Legal Notices - Formulari de correu - Darrera actualització: November 06. 2025 18:26:02 - Inici de sessió
Mots a la Xarxa està subjecte a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons