mots

a la xarxa

Novembre

La Molsa s'enfila a la taula; sinuosa, com sempre, em passeja el llom per la barbeta.

Fa estrany, dos mesos després, que en Pere no hi sigui. De vegades, tot és tan estrany que es fa estrany que mai hi hagi estat. Tot això tan clar i raonable, li ho explico a la Molsa, mentre recorre lentament el territori al voltant del teclat.

Dimecres, 6 de novembre de 2019

Buscant una altra cosa, he trobat una capsa de galetes amb cartes, postals, fotos, un rosari, un rellotge (amb corretja de macramé) i una targeta de visita d'en Rafael Barnadas i la seva dona, on s'hi deia "In case of accident, contact. Thanks" (Camí de Sant Jaume?).

I ho he fet: he trucat a aquell número. I, ben inesperadament, ha contestat en Rafael. 

Hem tingut una llarga conversa sobre en Petrus, aquell noi rebotadíssim, que va presentar a en Rafael elements de la cultura oriental ("els yoguis"); sobre la seva mare, una dona complicada molt ben descrita per aquest referent d'en Pere.

Cap dels dos homes havia trucat a l'altre, tot i que tots dos pensaven en l'altre.

En Rafael ja sabia que en Petrus havia mort per en Tom, però desconeixia que hagués estat pare (d'un noi que es diu com el seu fill), que estigués casat...

Grata conversa que, diu en Rafael, li ha permès transmetre'm un condol menys dolorós del que sentia abans de conèixer-me i sentir-me parlar. Queda pendent, si ve de gust, una visita al Masnou i a Les Costes, la finca que tant va estimar en Pere, que sempre mirava en passar per l'autopista, sense saber que en Rafael feia anys que se l'havia venut.

Actuar sempre és millor que no fer-ho, quan és el cor qui ho indica.

  

Dimarts, 12 de novembre de 2019

L'aglà sap que és un roure. Nosaltres només hem de recordar-ho i acompanyar-lo en fer el que ha de i sap fer.

 

 Dimecres, 13 de novembre de 2019

L'espai que soc conté una dona molt trista.

 

Dissabte, 30 de novembre de 2019

Celebrem en Pere a l'esplanada sota la Pedrera del Parc.

Ell n'estava ben assabentat, que jo convocaria amics i família quan ja no hi fos. De fet, va suggerir qui havia de ser convidat i tot. Vam sentir "Ben lluny" de l'abum "Ítaca" d'en Llach i en Pere em diu "En aquella festa que voleu fer, hi quedaria molt bé". Apa, ja em tens apuntant-ho.

Setmanes de nervis: farà bo? Decideixo confiar -no sense enormes resistències, haig de dir- i opto per renunciar a l'Espai Mercat, que les dones africanes s'oferien a aconseguir, per poder celebrar-ho enmig dels arbres del parc, on ell segur que se sentiria molt més còmode.

I, sí, és clar, va fer bo, molt bo. Tot va anar venint a posar-ho fàcil: taules i cadires d'Oncolliga i personals de la Maria Pera, qui volgué assistir, així com la Teresa; dinar "de traje" fantàstic. Va arribar tard la gent "que calia" per tal que el cercle fos gran, però ens poguéssim sentir bé. Amb silencis ben plens entre uns i altres, qui va voler va parlar d'en Pere, va cantar una cançó, va explicar una anècdota... Finalment, tots vam cantar, amb les guitarres d'en Quim, en Guillem i en Pol, "Ben lluny".

Vaig preparar un àlbum de fotos que resseguís amb imatges la vida d'en Pere (tot un descobriment i un procés de comiat per a mi) i un de petit amb alguns textos seus o que ell havia estimat molt ("Sembla que està dit tot" de la Maria, "Entreme donde no supe" de Juan de la Cruz, entre d'altres).

La gent ja s'havia pogut anar coneixent amb un joc que consistia en buscar a qui corresponia la cartolina amb un nom que rebies en arribar. Aquí deixo la foto de grup, on falta alguna gent que havia hagut de marxat i algú que encara no havia arribat. 

Va ser el que jo volia que fos (i que en Pere, segur, hagués volgut). De fet, com al gener, amb Celebrem en Perot, ell hi va ser ben present, sense treure'ns cap protagonisme als que ens estimàvem junts estimant-lo. Va ser tota una celebració, una festa de la vida d'ell i de la nostra vida, de l'amistat, de l'amor.

Hi vaig proposar la celebració anual d'una trobada de "Vídues d'en Pere" -a imitació de les Viudas de Pepe Rubianes. Quan, al març de 2020, redacto això, ja som set els membres d'aquest grup que pretén trobar-se per a celebrar i gaudir d'allò que ell tant estimava: l'amistat, les rialles, les bones històries...

 

 

Powered by CMSimple - Diseny de Perot. - CMSimple Legal Notices - Formulari de correu - Darrera actualització: November 06. 2025 18:26:02 - Inici de sessió

Llicència de Creative Commons
Mots a la Xarxa està subjecte a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons