mots
a la xarxa
2019
Avui, 31 de gener, he estat "fullejant" aquests "Mots", tan llarg temps oblidats (l'anotació de desembre de l'any passat és d'aquesta mateixa tarda, confesso).
He trobat, ara que la memòria fa que sembli fet per algú altre, que m'agrada, especialment la part dels textos que hi he anat incloent. M'han tornat a venir ganes d'escriure, d'escriure-hi.
Escriure, pintar amb paraules, a mi, que no en sé amb pinzell, sempre m'ha estat molt plaent, fins i tot terapèutic. Aquests dies que, de baixa laboral per a poder cuidar en Pere, la meva activitat intel.lectual ha fet una aturada considerable, el joc d'anar triant, cosint, posant i traient paraules encara em pot anar més bé.
* * * * * * * * * * * * * * * * *
Avui, cinc de novembre, m'adono que aquest 2019 està sent l'any més intens de la meva vida (fins ara, si més no).
Vam començar amb en Pere refent-se de la seva quasi-mort a l'hospital.
La primavera va ser un parèntesi joiós, ple de llum, de color, de sortides que anomenàvem "viatges de nuvis", fins i tot abans, clar, del 14 d'abril. Vaig marxar a Cancun a fer l'advanced d'en Dispenza la segona quinzena de juny; en tornar, tot va començar a canviar i el cos d'en Pere ja no va tornar a rutllar bé.
Els nou dies del vespre del 22 a la tarda del 31 d'agost van ser els més emocionalment intensos que mai hagi viscut (la VIDA, com diu la Teresa); els quatre fins a la seva mort, dels més durs.
El dol, amb recuperació de l'any de malaltia i els quatre de càncer, un raríssim anar i venir de la tristesa a la solitud, de la joia de viure a la tranquil.la acceptació de la pròpia mortalitat...
Powered by CMSimple - Diseny de Perot. - CMSimple Legal Notices - Formulari de correu - Darrera actualització: January 31. 2026 20:30:02 - Inici de sessió
Mots a la Xarxa està subjecte a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons