7 d'agost.
Situació estranya, la meva. Bé, no estranya, però sí nova: tinc una filla ja major d'edat, que, després de quinze anys d'estar a la mateixa escola que jo, enfilarà d'aquí a unes setmanes el camí cap a la universitat. I amb excel.lentíssims resultats... i perspectives.
Que acaba d'arribar de passar quinze dies a Japó, el seu somni de fa uns quants anys. Enorme aventura que s'ha finançat personalment, i que ha gaudit i patit ben intensament.
Aquí us deixo la seva imatge i la seva veu parlant del meravellós treball de recerca que ha elaborat:
Quants de parts s'arriben a passar en l'aventura de ser mare!! I que bé poder-los viure tots, sense que quedi cap cordó per a tallar... Em sento cofoia, extraordinàriament orgullosa, amb ganes que segueixi endavant. I, al mateix temps, enyorada abans d'hora.
2 d'octubre
M'he emocionat de veritat, avui, en veure i sentir aquest vídeo que deixo aquí, i que reculll les imatges de la V de l'11 de setembre d'enguany. Després de la Via de l'any passat, semblava que res podria ser més emocionant; doncs, no! Malgrat les maniobres legals i els impediments que es vulguin buscar, la gent ja ha sortit al carrer. No importa què es voti; el que volem és votar, saber-nos (d'acord, tal vegada, només imaginar-nos) amos de les decisions polítiques.
2 d'octubre, uns minuts després.
M'acaba de trucar la Mariona i em diu que diumenge (5 d'octubre) s'instal.la a viure a Barcelona. Joia per veure-la volar; llàgrimes d'enyorament a l'avançada.
Powered by CMSimple - Diseny de Perot. - CMSimple Legal Notices - Formulari de correu - Darrera actualització: January 15. 2026 20:59:27 - Inici de sessió
