mots

a la xarxa

Febrer

Dijous, 17 de febrer de 2011
Mes i mig portem instal.lats a can Vermell, i sembla que faci tant temps...
La gossa mai havia estat tan bé: lliure pel barri, rep moixaines de gairebé tothom, pot jugar amb altres gossos, fer de marassa amb la Frida (cinc setmanetes de pèl negre i esverat)... El gat va fer una sortida d'un parell de nits que ens va deixar amb un buit al cor, però va tornar i no sembla tenir cap intenció de repetir l'experiència.
I nosaltres estem començant a acostumar-nos, sense trobar-ho res extraordinari, a estar acompanyats de veïns que fan la seva vida a les seves llars.
A l'escola, el curs avança, ja passat el seu equador, amb la seva natural estela de cansament i aprenentatge, per a tots, sense excepcions. Aquesta noia aprèn cada dia millor; sembla haver trobat el seu lloc i el seu punt de maduresa. Aquest noi ha, finalment, decidit què vol fer i, a voltes aclaparat per l'empresa, camina amb una traça que ni ell es coneixia... Aquesta profe, a trompicons, també, procura trobar amb claredat la seva funció i dur-la a terme des de la serenitat i la bonhomia...
Tot un privilegi, sí, aquesta feina, que ens permet d'acompanyar, en un dels moments més importants de les seves vides, una colla de joves que, de vegades sense motiu aparent, confien en nosaltres.

Powered by CMSimple - Diseny de Perot. - CMSimple Legal Notices - Formulari de correu - Darrera actualització: November 06. 2025 18:26:02 - Inici de sessió

Llicència de Creative Commons
Mots a la Xarxa està subjecte a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons