mots

a la xarxa

Desembre

13 de desembre de 2009
Tarda freda i ventosa. El caliu dins de casa convida a llegir, a escriure, a re-flexionar, tot sentint com la gossa ronca al costat de l'estufa.
Tarda de dia de consultes populars sobre una hipotètica independència de Catalunya. Alguns polítics poc hàbils, tot oposant-se al fet que es demani la seva opinió a la gent, mostren amb absoluta claredat que no estem en cap democràcia, clar que no: es tracta d'una oligarquia on el poder polític és en mans d'un petit grup que manipula la cosa pública amb absoluta impunitat i sense cap control per part del poble, el qual haurien, teòricament, de servir.
Caldrà que aquesta "destapada" no caigui en l'oblit i tinguem tots present que la política, és a dir, l'administració de tot allò que afecta a la comunitat, s'ha de fer cadascun dels dies i recuperant la força de la col.lectivitat, no cada quatre anys atorgant recursos i poder a un petit grup de gent suposadament competent, l'objectiu del qual acaba sent perpetuar-se en la seva situació privilegiada, d'altra banda, al servei del poder real, que no és pas el poble que diuen representar.

Tarda, també, la d'avui, de Marató a TV3. D'enganyifa consoladora col.lectiva, tenyida de caritat benintencionada (que ara ve Nadal!) i d'entreteniment "xoubísnic".
I tant!
Enganyifa perquè la responsabilitat en els avenços en investigació mèdica no s'ha de fer recaure en la gent, els impostos de la qual es balafien diàriament en sous i dietes excessius per a diputats, ex-ministres..., en pressupost militar, en informes innecessaris, en infraestructures que es podrien perfectament estalviar (l'alta velocitat a França aprofita el mateix traçat del tren convencional en alguns trams), només per posar els primers exemples que se m'acudeixen ara mateix, mentre els diners públics dedicats a investigació mèdica són escandalosament escassos. A més, el que es recull en aquestes festes de la caritat va en bona part a parar als mateixos laboratoris farmacèutics que, després, vendran els medicaments a preu d'or als mateixos malalts que han fet vessar llagrimetes de commiseració al públic televident: "Però que bé que estem els de casa, i encara ens queixem! Has vist aquesta pobra gent?"
Meravellosa troballa aquesta teràpia d'autoajuda barata que, a més, es paga el mateix beneficiat; que el manté entretingut i contentet uns quants dies, sentint-se taaaan bona persona, taaaant part del ramat (ui! vull dir de la societat).
I el xou del comptador! Excel.lent! Va, que ja anem guanyant! I el cofoi televident, que ja s'ha posat un cataplasma a la consciència tot fent la trucadeta i deixant anar la calderilla (recorda tant el plateret de missa de dotze), pot anar constatant com els seus van guanyant. Què? A qui? Tant se val. Però, que bé, Maria, guaita com va pujant el comptador!

 

Powered by CMSimple - Diseny de Perot. - CMSimple Legal Notices - Formulari de correu - Darrera actualització: November 06. 2025 18:26:02 - Inici de sessió

Llicència de Creative Commons
Mots a la Xarxa està subjecte a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons